La «vitalitat pròpia» de Naxo Farreras i la natura de l'Empordà vista per Adalina Coromines són les dues propostes de la Fundació Vila Casas per a la nova temporada del Museu Can Mario de Palafrugell, dues exposicions comissariades per Àlex Susanna i Francesc Mestre que comparteixen els elements naturals com a eix central i que es podran veure fins el 9 de maig.

Els ritmes interiors repassa la trajectòria de l'escultor Naxo Farreras (Barcelona, 1951) des de la primera exposició que va fer a la Galeria Cadaqués de Lanfranco Bombelli l'any 1976 fins a l'actualitat amb una mostra que va de les petites joies que dissenyava fa més de 30 anys a les grans recreacions fetes amb elements orgànics com la fusta.

Farreras assenyala que fa anys va «prendre consciència» que les seves creacions «deixaven de ser joies» per ser escultures, una decisió que va prendre a París després de veure una exposició d'art inca. «Són aquells moments de clarividència que entens cap on has d'enfocar la teva carrera», assenyala l'autor, que «fuig de la retòrica» i que aposta per una «vitalitat pròpia».

En total, a Can Mario s'hi poden veure un centenar de peces de l'artista en una exposició que compta amb Àlex Susanna com a comissari. El fil conductor de tota la mostra és la trajectòria de Farreras, que Susanna reivindica com una de les més «importants» si bé també una de les més desconegudes. «És important que ho expliquem i que posem en valor la rellevància de l'artista», assenyala.

Tot plegat a partir d'elements orgànics a «com element clau» de l'exhibició. De fet, l'artista assenyala que molts dels materials que fa servir els recull ell mateix. «Alguna vegada m'he aturat amb el cotxe per agafar una pedra o una soca que em semblava interessant per poder expressar alguna cosa», remarca.

L'altra exposició és la d'Adalina Coromines (Barcelona, 1963), Cicatrius, una mostra que intenta «manifestar la identificació» que té l'artista amb el paisatge on viu i treballa, l'Empordà. Es tracta d'una obra que, lluny de voler reflectir ferides com podria induir el títol, pretén «gaudir de la flora, la terra, el cel i el mar» de la zona.

Ho fa a partir d'un conjunt de disset obres grans a base de terra, aigua i pigments naturals que pretenen reflectir «l'amor per la natura» que té l'artista, ja que l'Empordà li suposa una «font d'inspiració» a l'hora de crear, segons va explicar ahir en la roda de premsa per a presentar la nova temporada de l'espai expositiu de Palafrugell.

«Una de les coses més importants és l'estima a la natura en general i cicatrius no pretén tenir una connotació negativa», remarca. En aquest sentit, l'autora assenyala que una cicatriu suposa «una experiència viscuda» i un pas més a la vida.

Les similituds dels projectes

Susanna explica que les dues exposicions es complementen, malgrat que una repassa la trajectòria escultòrica de Farreras i l'altra presenta «els inicis» d'una carrera. «Els elements orgànics es complementen i per altra banda també intentem buscar el contrapunt», concreta el comissari i director d'art de la Fundació Vila Casas.