«Segueixo pensant que l'art és una responsabilitat. Dedicar-t'hi, poder-ne viure, tenir un altaveu, és una responsabilitat. Això és, el que diem, el que fem i el que generem», argumenta la pianista Clara Peya, que demà publica Perifèria.

L'onzè àlbum de la palafrugellenca «interpel·la tothom» perquè aborda les perifèries socials («les que tenen rostre però no un nom propi») però també i especialment les «emocionals», diu. «Aquestes sí que les vivim totes, això de sentir-te perifèria o que algú t'hi faci sentir», assegura l'artista, que presentarà el disc al festival Strenes de Girona el 16 d'abril.

«Estic frustrada amb l'educació emocional que tenim, amb com no ensenyen a viure. Jo animo a tothom a parlar de les nostres vulnerabilitats, del que ens fa sentir fràgils, dèbils o que ens incomoda», proclama l'artista, que ha disc ha comptat amb Vic Moliner al baix, Didak Fernández a la bateria i amb la veu d'Henrio (Enric Verdaguer).

L'àlbum s'ha cuinat «molt lentament» i de fet ja estava «en marxa» abans del confinament, a diferència d'Estat de Larva (2020), un àlbum fruit de la reclusió.

Una de les peces avançades del disc és Mujer frontera, gravada en col·laboració amb Alba Flores i Ana Tijoux. «Tracta de les dones que sostenen, que són pilars, que sobreviuen i continuen, que no tenen dret ni a morir», relata Peya. La cançó està inspirada en les jornaleres dels camps fruiters de Huelva, amb qui l'empordanesa va decidir col·laborar directament, donant-los els beneficis generats per la cançó, que es pot adquirir individualment.