«Volíem explicar què passa als adults quan arriben els fills, parlar de la família i d'experiències com la maternitat i la paternitat», explica Jan Garrido, líder de Xiula, un dels grups familiars del moment. La banda, que acaba de guanyar el premi Xesco Boix al millor disc per a públic familiar, presenta demà (12.00) a l'Auditori de Girona el disc Descontrol MParental, en què proposen «acceptar les coses tal com són, sense haver de gastar molta energia en què siguin diferents».

«Això té molt a veure amb rebaixar l'autoexigència, acceptar que tenim límits i connectar amb les parts vulnerables d'un mateix; obrir el cor a les ferides que tenim del passat i reconciliar-nos amb la realitat present», explica Garrido, que és educador social.

El disc es va publicar a l'octubre, després de treballar-hi durant un any. Pel mig, però, encara van tenir temps per treure Cuarto lagarto, un àlbum amb «recopilacions de cares B» fruit del confinament.

A Descontrol MParental han comptat amb les col·laboracions de Clara Peya, Suu o Albert Pla. També Beth i Selma Bruna, que seran a Girona en el primer concert de la gira que fan a comarques gironines. Garrido es mostra «molt agraït» amb les col·laboracions: «hem sigut molt transversals amb la manera d'enfocar el projecte i això és el que ha valorat molta gent per sumar-s'hi».

I és que Garrido és optimista pel que fa a la situació del sector, on «malgrat que encara queda molt camí per recórrer» pel que fa al reconeixement, s'ha «dignificat moltíssim el gremi de la música familiar» gràcies a una generació de mares i pares que ja venen de la cultura de festivals, la «tradició» dels bons espectacles familiars i el fet que a l'aposta per millors propostes, escenaris i caixets es vagi retroalimentant.

Pel que fa a l'espectacle en directe, destaca que «té alguna cosa de teràpia, de mirar al desenvolupament humà». «Molta gent que ens diu que fa un viatge emocional i vivencial molt fort», explica sobre la proposta, que busca que els grans també se sentin interpel·lats i s'emocionin.

«La posada en escena és atrevida, molt participativa i busca molt la resposta del públic. L'escenari és una agència per al desenvolupament del potencial familiar, sempre amb els temes que preocupen a la família com a fil conductor», assenyala el músic del grup, format per quatre professionals de l'educació.

Precisament una de les cançons del nou disc, Mirada estràbica, s'esta fent servir a les escoles per parlar del concepte de diversitat entre les persones. El grup destaca que estan aclaparats per la resposta al tema, que neix de l'experiència d'un dels músics, Rikki Arjuna, si bé des del principi van saber que «era fora del normal», perquè «és tan de veritat que toca tothom».