Magda Puyo ha dimitit finalment de directora de l'Institut del Teatre. No ha dimitit per cap escàndol sexual. Ha dimitit per l'escàndol de la seva covardia. Quan no defenses la veritat, et destrueix la mentida. Magda Puyo ha dimitit perquè la seva indignitat l'ha arrasada. No va defensar Joan Ollé del difamatori article del diari Ara, no va ser prou dona per plantar-se davant les noies que feien servir xerrameca, ressentiments, frivolitats i una qualitat humana molt mediocre per destruir la vida d'un home; no va indignar-se com qualsevol persona amb dos dits de cervell, i de decència, davant d'un reportatge que no aportava cap prova de res i que només buscava l'escarni i la destrucció d'una persona; i, per descomptat, el seu últim deshonor el mostrà fomentant el linxament per veure si se'n lliurava, i el linxament es girà indefectiblement contra ella, com sempre que creus que hi ha alguna altra cosa que la veritat, i aguantar dempeus, per salvar-te.

Magda Puyo no és una persona intel·ligent. El dia que va néixer, Déu no va fixar-s'hi gaire. Però de tota manera no és prou burra per no entendre la profunda immoralitat de les acusacions infundades, i si ara ha de plegar és perquè a totes les seves mancances intel·lectuals se li van afegir totes les seves deficiències humanes. És important entendre-ho: aquesta dimissió no té res a veure ni amb el teatre, ni amb les alumnes, ni amb els abusos, ni amb el meu estimadíssim amic Joan Ollé.

Té a veure amb el valor, té a veure amb la humanitat, amb el que costa defensar la llum, i la veritat, i amb el poder devastador de la mentida quan creies que era una drecera i ara ja és massa tard. Aquesta dimissió només té a veure amb la baixesa de Magda Puyo, que ha rebut just l'escarni i la humiliació que li pertoca, i quedarà retratada per sempre com l'exemple dels homes que no mereixen ser lliures.

Obscurs temps s'acosten, de linxaments constants, de sistemàtiques descàrregues elèctriques a les xarxes socials, de rumorologia de vídeo incert, de foto robada, de captura de pantalla de mitja conversa privada a Instagram que de sobte algú difon i ja no és més la teva intimitat. Perillosos temps s'acosten de confondre la democràcia amb la viralitat.

Si no som capaços d'alçar-nos contra aquesta tirania, contra aquesta minuciosa destrucció de la vida lliure tal com fins ara l'hem coneguda, tots i cadascun de nosaltres serem arrasats més d'hora que tard i quan intentem fer un últim, inútil giravolt per salvar-nos, quedarem a sobre retratats per a la posteritat, amb tota la nostra indignitat, com li ha passat a Magda Puyo.