El músic Gerard Quintana, líder de Sopa de Cabra, té maletes plenes de textos escrits des que era molt jove, però no va publicar la seva primera novel·la fins passats els 50, el 2019, i avui arriba de nou a les llibreries amb L'home que va viure dues vegades. Malgrat que els primers lectors d'aquesta obra, amb la qual va guanyar el Premi Ramon Llull de novel·la en català, han dit d'ella que té un punt de realisme màgic, el seu autor explica és com «haver-se vestit de miner i haver anat cap al meu jo més profund, fins trobar pedres precioses, que he intentat que formessin part d'un mateix filó».

Publicada per Columna, i el 10 de març en castellà per Planeta, en aquesta història sobre somnis, segones oportunitats i amor incondicional, el lector quedarà impactat a les primeres pàgines per un fet en una platja d'Eivissa el 1999 i, posteriorment, descobrirà la peripècia de Salvador Martí, que haurà de lluitar contra el destí en rebre una herència «enverinada» del seu pare.

Quintana rememorava ahir que ja de petit omplia folis perquè volia ser escriptor, però quan li preguntaven què volia ser de gran deia que astronauta, perquè li semblava «menys pretensiós, sent com era fill d'un home molt lector i nebot d'un oncle que era guardià dels tresors». Aquest home, Pere Rodeja Ponsatí, era el llibreter de Can Geli, l'establiment sobre el qual vivia la família i on l'escriptor va passar moltes hores. Li deu al seu oncle l'amor pels llibres.

Quintana diu que ha començat la novel·la pel final, «amb un esdeveniment tràgic, tremendament colpidor», i que està basat en una cosa que va passar a la seva dona i els seus fills, tot i que el desenllaç va ser diferent. A partir d'aquí, viatja fins a 1989 i 1991 per narrar la peripècia de Martí i tot el que succeeix «ja no importa si és o no real, l'important és que sigui versemblant». Joc de miralls i dualitats, també diu que en la història «hi ha moltes capes, més enllà de poder explicar totes les desgràcies, la destrucció vital d'un personatge, que, no obstant això, aconsegueix superar-ho».