«Tocar música instrumental té avantatges i inconvenients. No tens la barrera del llenguatge, però has de treballar una mica més la composició i sobretot la melodia per atreure la gent, però és una cosa bona, ens encanten els reptes», assegura la banda Snarky Puppy, un dels caps de cartell de l'edició especial del Black Music Festival d'enguany, que comença avui i que canvia la concentració habitual d'actuacions durant el març per una programació esponjada durant els pròxims mesos. La banda ja formava part de la programació de l'any passat, suspesa per la pandèmia, i l'organització ha pogut mantenir-los al cartell, aquest cop amb un concert previst a l'Auditori de Girona el 29 d'agost pel que ja es poden comprar entrades.

Guanyadors de tres premis Grammy, els Snarky Puppy són gairebé una família, amb una troupe que va dels deu als més de vint membres segons el concert. «Sempre hem abraçat les diferències enlloc d'intentar igualar-les, les personalitats dels músics són les que donen el so a la banda», explica el grup, que també subratlla la diversitat del seu públic: «són veritablement amants de la música, no gent intentant ser part d'una moda o d'una escena».

I és que, expliquen, han intentat crear el so en què creuen, sense cap altra aspiració. «Quan creus en la música que fas, el viatge va d'evolucionar i millorar, no d'èxit. L'èxit és una conseqüència de la teva atenció pel detall i destresa, i requereix perseverança; i és més fàcil perseverar quan ets sents reptat cada dia per l'art i no només pel negoci», subratllen.

Intenten no posar etiquetes a la música que fan perquè «és el primer pas cap a una mort lenta». «Quan dius som això, et restringeixes», tot i que assenyalen que el seu so inclou coses que els agraden com melodies «ballables però no ensucrades», «grooves que fan moure el cos però no són necessàriament convencionals» o la interacció entre les diferents parts de la banda, dirigida pel baixista i compositor Michael League i formada per instrumentistes d'alt nivell, el que els ha permès acompanyar estrelles com Justin Timberlake.

Han actuat en festivals com el Donostia Jazzaldia o els barcelonins Cruïlla i Grec, amb un directe que es prenen com «una conversa amb la comunitat». «La música va sobre comunicar, no sobre ser bo en alguna cosa; quan t'ho prens així, t'ho passes millor i irònicament, toques millor», expliquen sobre uns directes en què intenten «que les cançons creixin i respirin», el que pot fer que «un tema sigui irreconeixible d'una nit a l'altra, depenent del que un músic o un altre hi aporti en cada moment».