Maria Arnal i Marcel Bagés estrenen aquest divendres 'CLAMOR' (Fina Estampa), un segon i esperat disc després de l'èxit rotund de '45 cerebros y 1 corazón' (2017). L'àlbum s'endinsa en un terreny més experimental, electrònic i dens, i deixa enrere la fórmula del duet de veu i guitarra. No obstant això manté "la intenció i els referents" d'abans, explica Arnal a l'ACN. Lluny d'oblidar-se de la tradició, diu, amb Bagés han mirat d'"explorar-la" des d'un lloc musicalment nou. El disc parla sobre la mutació i "la capacitat infinita que tenim de transformar-nos" i ho fa en el fons i en la forma, des d'aquesta nova sonoritat i fins a les històries que s'hi expliquen, la majoria escrites de pròpia mà.

"Per mi era molt important que aquest disc no es pogués explicar des de la idea de duet de veu i guitarra", exposa Maria Arnal parlant del salt musical que representa 'CLAMOR' respecte el seu predecessor. La raó principal, no "repetir fórmules" i interessar-se per "tot allò que et posa una mica en qüestió", raona la cantant.

Per al duet, l'èxit fulgurant de '45 cerebros y 1 corazón' va ser "el final d'una etapa". I, en qualsevol cas, senten que aquell disc contenia ja "algunes portes obertes" que connecten amb 'CLAMOR', essencialment l'èxit 'Tú que vienes a rondarme'.

Els dos músics, juntament amb David Soler, van començar a treballar fa dos anys amb la idea que el nou disc es partís del ritme. I que "es recolzés en molts ritmes, molts sons diferents, quelcom molt exuberant, amb moltes veus". Això és, diu Arnal, el "clamor" a què es refereix el títol: "La suma de sons, que ens expliquen unes històries, que com que no els 'sabem' escoltar no sabem de què van, però són històries que ens han de transformar".

"Molt en comú"

Maria Arnal sosté que "tot i així", aquest és un disc que "tant a nivell d'intenció, com de lletres, i de referències vocals, continua tenint molt en comú" amb l'anterior. Tot plegat, no anava "de deixar la tradició enrere sinó de seguir-la explorant-la des de llocs on no ho havíem fet encara", defensa.

Potser conté menys adaptacions de referents de la tradició popular, i més lletres pròpies, però en canvi Arnal enumera la llista de cançons que d'una manera o d'una altra el lliguen amb la tradició: 'Milagro', "una dècima amb tot el pòsit de Violeta Parra"; 'Meteorit', "una barreja entre un dels contes més foscos de la Rodoreda i un conte còsmic de Jacint Verdaguer"; 'El gran silencio', "amb tota la part de la veu pensada des d'una cobla tradicional amb melisemes a la tornada"; 'Ventura', "té el pòsit coral de dones netejant en un safareig", repassa.

I sense oblidar 'El cant de la Sibil·la', adaptació, aquesta sí, del drama sacre, que compta amb la col·laboració de la compositora i artista sonora-experimental Holly Herndon. D'alguna manera la cançó connecta amb el 'leitmotiv' de tot el disc, que com la figura de la Sibil·la "no anuncia una apocalipsi bíblica sinó una revelació". Perquè, afegeix Arnal, "en un món que està canviant tant i tendim a imaginar que anirem a pitjor, aquest disc vol dir la transformació com a oportunitat per inventar-te una nova història".

No és l'única col·laboració internacional que inclou 'CLAMOR'. La més destacada, la del conjunt referent de la música contemporània Kronos Quartett. Arnal va posar veu a l'espectacle que van protagonitzar els nord-americans al Festival Grec 2019, i ara la col·laboració s'ha produït en sentit invers, recorda la cantant.

Una de les presentacions que més il·lusiona la cantant és la que ofereixen aquest mateix divendres per una ràdio estatal des de l'interior del Museo del Prado, davant de l'emblemàtic 'El jardí de les delícies', d'El Bosco. Arnal es confessa enamorada d'aquesta obra "màgica" des de fa anys. "Representa un món estranyíssim ple de criatures mutants, un món que comença, i com que hem arribat a la conclusió que si hi ha algun gènere en què ens sentim còmodes per explicar el so d'aquest disc és 'pop mutant', se'm va acudir", explica amb satisfacció.