«El coàgul recorre des del primer vers a l'últim una història d'amor, també d'amor propi. És cru perquè és viu», diu Andrea Ambatlle sobre el primer poemari que publica, amb què va guanyar el 45è Premi de Poesia Martí Dot. Nascuda a Sant Celoni, Ambatlle viu des de fa tres anys a Oix, a l'Alta Garrotxa, on va acabar d'enllestir el recull de poemes que ara ha publicat Viena Edicions. Va ser una sorpresa però també «un somni fet realitat» haver-se endut el premi per a joves poetes, dotat amb 1.500 i que dona dret a la publicació de l'obra. Aquest és el primer llibre que publica, tot i que té dos poemaris més, Melanoma i Alter Ego, que segueixen inèdits.

Respecte als versos premiats, explica que són poemes en què intenta entendre's. «Intento comprendre aquesta necessitat tan animal d'amor, comprendre el desig bestial per algú i intentar posar-hi paraules, lluitar contra possibles rols de poder per justificar l'estima», diu Ambatlle.

Pel que fa al títol, «és cru perquè El coàgul és de la carn. Pot ser desagradable a estones, però crec que per sobre de tot hi ha molta tendresa. És allò que tenia clavat dins del cos que prenent-me a mica la vida ho havia d'acceptar perquè formava part de mi».