Les aportacions que les dones de la família Masó van fer a la Girona del seu temps, així com les seves relacions familiars dins la nissaga, són el punt de partida d'una nova exposició a la Casa Masó de Girona. Fins al 10 de setembre, la sala d'exposicions de la casa museu de l'arquitecte acull Elles també hi eren. Les dones de la Casa Masó (1830-2015), que presenta onze dones de la família Masó dels últims dos segles i que reivindica el seu paper dins i fora del nucli familiar.
Comissariada per la historiadora Rosa Maria Gil Tort, tècnica de la Fundació Rafael Masó, la mostra és fruit de la recerca que ja va publicar al llibre Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015) (Curbet Edicions, 2019).
El recorregut de l'exposició, dividida en una part dedicada al segle XIX i una altra al XX, arrenca amb les àvies de Rafael Masó, Paula Pagès Monserdà (1830-1866) i Narcisa Fuster Cargol (1821-1876) -qui va heretar una de les cases del carrer Ballesteries que ara està integrada en la Casa Masó-, i la seva mare, Paula Valentí Fuster (1851-1926).
El segle XX el protagonitzen sobretot les germanes, les cunyades i l'esposa de l'arquitecte. Les tres germanes van ser Angelina Masó (1885-1960), Maria de la Bonanova Masó (1892-1981) i Paula Masó (1894-1957), i a la casa també hi van viure Carme Vinyals (1888-1943), esposa de Santiago Masó, i Josefina Aragó (1897-1978), casada amb Joan Masó. Esperança Bru (1888-1972), esposa de Rafael Masó, i Rosa Llunas (1908-1992), de Narcís Masó, no hi van arribar a viure, però van deixar empremta a la Girona d'abans i després de la guerra gràcies a les seves activitats educatives i cíviques, per això també són presents a la mostra.
L'exposició acaba amb la pintora Mercè Huerta (1929-2015), l'última dona que va viure a la casa i que amb el seu marit, Narcís-Jordi Aragó, en va fer donació a la ciutat per convertir-la en la seu de la Fundació Rafael Masó.
Les minyones, mainaderes i cuineres que van treballar a la casa en aquests 200 anys també tenen espai a l'exposició, que a més de mostrar els retrats i detalls biogràfics de les protagonistes, també exhibeix objectes que il·lustren com eren les seves vides i el seu rol en la societat del moment.
Barrets, ventalls, objectes de la llar, llibres o cartes, a més de fotografies o brodats, permeten retratar l'evolució de la dona en la societat catalana dels segles XIX i XX, sobretot marcats pel progressiu accés de les dones a l'educació i a la feina més enllà de l'activitat domèstica.
