08 de març de 2021
08.03.2021
Diari de Girona

«Mujeres singulares», una novel·la precursora de l'ideari feminista actual

Alba Editorial reedita una obra de finals del segle XIX amb una sèrie d'arguments encara avui vigents en defensa de l'emancipació de la dona

08.03.2021 | 00:08
Portada del llibre «Mujeres singulares».

Escrita per George Gissing i publicada a l'Anglaterra de 1893, Mujeres singulares (The Odd Women) constitueix un valuós retrat del pols intel·lectual entre els convencionalismes arcaics de la moral victoriana i la irrupció d'un nou temps i un nou pensament modernitzador que, en justícia, contribuiran a enfortir la causa feminista a favor de l'alliberament de la dona i la igualtat de gènere.

«La dona s'ha de dedicar a la llar. Malauradament, hi ha moltes noies que han de sortir a guanyar-se la vida, però això no és natural, no és més que una necessitat que la civilització avançada acabarà per abolir», li diu Edmund Widdowson, representant en la novel·la del vell conservadorisme victorià, a la jove Monica Madden, amb la qual acaba casant-se.

Com a contrapunt, Gissing, inspirat probablement en el discurs de grans activistes angleses de l'època com Jessie Boucherett, Adelaine Anne Procter o Barbara Bodichon, recorre a la ficció a dues dones solteres, Mary Barfoot i Rhoda Nunn, per, rebel·lant-se contra el paper reservat a les dones, construir un precoç argumentari feminista a través de xerrades delicioses en les seves sessions amb altres joves a les quals ensenyen tasques de secretaria.

«Cal educar les nenes perquè tinguin una missió a la vida, com passa amb els homes. (...) Les dones haurien de tenir el mateix ventall de possibilitats», defensa Mary Barfoot per contradir el seu cosí Everard. «Soc una persona revolucionària, agressiva i lluitadora. (...) Tinc molt clar que això només es pot aconseguir mitjançant un moviment armat, una invasió per part de les dones a les esferes en les quals els homes sempre els han prohibit entrar», proclama en un altre passatge del llibre que reedita Alba Editorial.

La novel·la, que col·loca la institució del matrimoni en el centre de la reflexió, es recolza en una trama que envolta el lector en les vicissituds amoroses dels seus protagonistes per, en realitat, despertar el seu sentit crític i mostrar-li els fonaments de tota una revolució en potència cridada a transformar la societat.

En algunes de les digressions que conté la novel·la ja es concep la formació com a eix del canvi que hauria de fer lliures les dones: «Quan canvieu el tipus d'educació femenina, quan s'eduqui els nens perquè tinguin un objectiu definit, les que de veritat hagin de quedar-se a casa compliran amb la seva tasca amb un ànim diferent. Es prendran la feina de casa de debò en comptes de veure-ho com una desagradable obligació o com una forma de matar el temps fins que arribin les ofertes de matrimoni», afirma una de les protagonistes.

La novel·la incideix també en les relacions vigents de poder i de dependència econòmica. «Les dones, joves o velles, mai haurien de pensar en els diners», li diu el doctor Madden a la seva filla Alice. «Cal deixar que els homes manegin el món perquè, com diu el vell himne, el porten a la sang», postil·la fins i tot.

Aquest missatge, gravat a foc en la vetusta mentalitat victoriana, és rebatut amb ironia en un altre moment de la trama per la senyoreta Barfoot: «Us diran que a l'entrar en el món comercial no només traïu el vostre sexe, sinó que causeu un perjudici terrible a l'incomptable nombre d'homes que lluiten durament per guanyar-se el pa. Reduïu els salaris, presioneu un camp ja sobresaturat, perjudiqueu els membres del vostre sexe imposant que els homes es casin, aquests homes que si guanyessin prou podrien mantenir les seves dones».

L'obra aporta, per tant, una radiografia precisa del lloc que en la societat ocupava la dona en les raneres de l'època victoriana. Influït pel naturalisme francès de Zola i hereu d'exponents de la novel·la anglesa com Dickens, Gissing s'interessa pels problemes socials i es preocupa de donar veu als oprimits.

Encara avui no existeix consens entre els crítics sobre si aquesta novel·la ens revela un Gissing feminista o, en realitat, antifeminista. Però la veritat és que el valor de Mujeres singulares, més enllà del talent literari, reposa en gran mesura en la reflexió de caràcter moral a la qual convida i en l'aproximació descarnada a les grans qüestions que vindrien a ocupar i preocupar més tard el feminisme com a moviment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona