14 de març de 2021
14.03.2021
Diari de Girona

Javier Cercas: «Les novel·les serveixen per qüestionar les nostres certeses»

«Soc el mateix que el que anava al Nummulit a finals dels 90. Si aleshores em diuen que Catalunya es convertiria en un país dividit en dues parts irreconciliables, no ho hauria cregut»

14.03.2021 | 00:02
Javier Cercas, fa uns dies a Barcelona

Just vint anys després de Soldados de Salamina, Cercas assegura que la seva vida va canviar més l'any 2017, amb el referèndum i el suport sobiranista a Catalunya. Per això Independencia admet una lectura política, perquè treure la gent al carrer és molt fàcil, però tornar-la a casa resulta més complicat.

Les preguntes dels nens són les úniques que tenen interès, es llegeix a Independencia.
[Riu] Són molt difícils les preguntes dels nens...

També escriu que en una entrevista si el periodista és llest, surts llest; però si és ximple surts ximple.
No haig d'estar d'acord amb els meus personatges, però això és veritat.

Un altre dels seus personatges creu que la gent oblida més de pressa que mai, potser perquè els periodistes obliden més de pressa que mai.
A això li dic la dictadura del present, que és fruit del poder dels mitjans i les xarxes socials per als quals el present és ara, i això crea una imatge distorsionada de la realitat.

Ningú es converteix amb més facilitat en un botxí que una víctima?
La història diu que això és així.

Melchor Marín acaba sent un botxí, no?
La pregunta central del llibre -que és independent com diu el seu títol però que forma part d'una novel·la major que es dirà Terra Alta-, planteja si és legítima la venjança quan la justícia no imparteix justícia.

La resposta?
La de qualsevol lector civilitzat és no, mai és legítima, encara que les novel·les serveixen per qüestionar les nostres certeses, aquestes que ens posa al costat de coses de les quals en teoria no estem d'acord.

La violència és explícita en el llibre i ens arrossega a dir «s'ho mereixien».
Exactament, aquí hi ha la literatura. Algú ha definit Melchor com un bon mal poli. M'encanta. Com el Quixot és un entenimentat boig, Melchor és un bon mal poli.

Però fins al major criminal té dret a una defensa.
Això diu el Vivales i és veritat. En això consisteix la vida civilitzada. Melchor és un àngel, però pot arribar a ser un àngel exterminador.

Un perdedor nat?
Depèn del que entenguem per èxit. Per a Ricky Ramírez és un perdedor, un tipus que no té diners, que no ha triomfat a la vida, però per a mi és un guanyador.

Per què aconsegueix el que es va proposar a la presó?
Aquesta novel·la va d'un tipus que busca la independència personal -Ricky Ramírez, la contrafigura de Melchor Marín-, de manera equivocada. «Acosta't als bons», li diu el seu pare. Això és el que li diu la mare del Lazarillo de Tormes quan marxa.

Aquests rics no eren els bons.
Aquest és el seu error, s'acosta a les elits que l'usen per als seus propòsits i després utilitzar-lo com a paper higiènic.

Una metàfora del que ha passat a Catalunya?
Aquesta novel·la admet una lectura política, que és un fet que explica en privat l'elit catalana: «Nosaltres el 2012 vam fer tot el possible per treure a la gent al carrer amb l'esquer de la independència, la utopia que teníem a mà, per pressionar el poder polític de Madrid per sortir de la millor manera possible de la crisi. El que passa és que la gent s'ho va creure». Ara aquesta mateixa elit està espantada.

Un retrat demolidor de l'elit catalana.
La novel·la és un al·legat contra la tirania dels amos dels diners i els amos del món. Perquè el que ha passat a Catalunya passa des dels principis dels temps.

Per què una saga de Terra Alta?
En acabar El monarca de las sombras, que era la novel·la més difícil perquè eren coses de la família, vaig pensar que aquí finalitzava un cicle que havia començat a Soldados de Salamina. Podia continuar per aquí, però corria el pitjor dels perills que pot cometre un escriptor, repetir-se. A Terra Alta va haver-hi un canvi, un retorn a això que es diu la ficció pura, que no existeix. Quan vaig acabar Terra Alta vaig pensar que necessitava més de Melchor. I immediatament vaig imaginar quatre llibres per explicar la seva història completa. Al final serà una novel·la, dividida en independents.

La política és una extensió dels negocis?
Això diu Michael Corleone. Hi ha gent que la concep així.

Per exemple?
Jordi Pujol. El nostre deure com a ciutadans és lluitar contra aquesta concepció. El millor invent que hem creat per lluitar contra la tirania dels amos del món és la democràcia.

«El català que no vol la independència no té cor; el que la vol, no té cap», diu un elitista del llibre.
El parany d'aquesta frase és la sentimentalizació de la política i la política és qüestió de raó. La democràcia consisteix a racionalitzar la política.

La gent que sempre pensa el mateix no pensa?
L'alcaldessa cita Keynes, quan la realitat canvia, jo canvio la manera de pensar.

Ha deixat clar que el personatge del llibre no és Colau, sinó la substituta de Colau.
Sí, encara que té coses de Colau... però això ja és cosa del lector.

Què queda d'aquell Cercas de finals dels noranta que era habitual del Nummulit, el mític bar de copes de Girona?
Soc el mateix. Sempre vaig ser un escriptor que es guanyava la vida a la universitat. Si em diuen quan anava al Nummulit que Catalunya -un dels països més privilegiats del món- seria el que és ara, dividit en dues meitats irreconciliables, mai no m'ho hagués cregut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona