2017. Dietari d'un any convuls és la nova proposta editorial de l'escriptor banyolí Josep Navarro Santaeulàlia, un autor que després d'explorar diversos formats, des de la poesia als llibres de viatges, va sentir la necessitat d'endinsar-se en un nou gènere: el dietari. «I vaig intuir que el 2017 seria un any especial. No és un llibre sobre l'1-O, és un llibre ple d'anècdotes, reflexions, descripcions i records amb un vernís d'ironia i humor», explica l'autor.

El dietari, que comença el 13 de gener de 2017 i acaba la matinada de 1 de gener de 2018, recórrer la Banyoles actual i la dels anys seixanta, viatja a Itàlia, Menorca, Madrid, Barcelona i el Cap de Creus, documentant històries i, sovint, fent de cronista d'esdeveniments, tan personals, col·lectius com històrics.

Es tracta d'una obra coral amb personatges «del carrer» que aporten llum i es juxtaposen a «episodis de gran intensitat dramàtica». Amb una prosa delicada, «utilitzant la millor prosa que soc capaç d'escriure», Santaeulàlia conversa amb amics, coneguts i saludats; i obre les portes al seu món i al paisatge humà que l'envolta. Tot, però, des d'una subjectivitat -la seva- que filtra el traç de la realitat.

Les diverses entrades del dietari, que alternen ritmes ràpids i lents de forma ondulant, presenten màximes, titulars, cites literàries, diàlegs amb amics que expliquen històries que volia plasmar, descripcions, anècdotes personals de l'autor i fins i tot matisos sensorials que el transporten a la infantesa -com el gust del panet de Viena- o els esmorzars de forquilla i ganivet.

Tot i que la realitat és més present que la ficció -que també en conté algunes píndoles- l'autor ha volgut nodrir aquesta aventura anant a buscar vivències. «Al llarg del 2017 vaig anar a manifestacions de diverses ideologies, a marxes populars, a Brussel·les». Tot, per a poder escriure i documentar un any d'història vital.

Paral·lelament, l'autor ha volgut reflectir grans fenòmens vigents en l'actualitat, com la diàspora de joves catalans que han marxat a treballar en països estrangers o la immigració. En aquest sentit, el llibre també recull aquesta realitat a través de trobades amb exalumnes de l´Aula d'Acollida d'un institut del Raval de Barcelona, d'on va ser tutor. «He intentat reflectir la Catalunya d'avui, complexa, plena de contradiccions, a partir d'anècdotes». Anècdotes a partir de temes universals com la identitat, la quotidianitat o l'amistat.

Alhora, l'obra també té la voluntat d'esdevenir una càpsula del temps, un llegat escrit que documenti els costums i els anhels d'una societat condemnada a desaparèixer. Un mosaic de gent, de temps, de cultura i de país.

L'obra, escrita amb la veu d'un narrador epistolar, teixeix complicitats amb el lector i treballa un dels elements narratius clau: el pressentiment. Tot i estar estructurat en forma de dietari, Santaeulàlia no ha volgut renunciar a elements arquitectònics de gèneres més propers a la novel·la, «pensant sempre en la millor manera d'arribar al lector».

I és que els temps ja han canviat, perquè l'autor, a l'inici, va apostar per compartir algunes notes, en forma d'esborrany, al seu mur de Facebook. Un mètode innovador que el va estimular a escriure dia rere dia i a obtenir retorn per part dels seguidors. I ja rere el teló de l'escenari, una confessió: l'autor no ha recorregut els carrers amb un bloc de notes i un bolígraf a la mà sinó que la cocció d'aquest dietari s'ha fet a la pantalla d'un ordinador. Finalment, l'autor ha volgut deixar reposar el llibre, «reescrivint-lo, estant-hi obsessivament a sobre, treballant la sintaxi fins que ha quedat la sonoritat i la música de la prosa». I aquest és el resultat.

2017. Dietari d'un any convuls es presenta avui a la Fundació Lluís Coromina de Banyoles i estrena la col·lecció «Narratives» d'Editorial Gavarres.