Els germans Coen van filmar Fargo fa 25 anys. Un fals realisme que va atrapar tant a cinèfils com al gran públic. Gairebé dos segles abans Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 1749 - Weimar, 1832) va publicar Poesia i veritat (1811-1830; Alba Clásica Maior núm, III; Alba Minus, número 61), una autobiografia que va trigar vint anys en completar, que ha quedat com un testament imprescindible sobre un dels moments més brillants de la cultura centreeuropea. En l'última part inclou el concepte de demoníac i el caos, per a ingressar en els abismes del romanticisme. A Ethan i Joel Coen els han comparat com els «homers» de la postmodernitat, sense entrar en l'exageració, s'han saltat a Goethe, un referent del classicisme alemany que dóna pas a aquest Romanticisme que assenyalarà el camí de la modernitat.

L'Antología poética (Alba Poesía, núm 11) de Goethe, amb traducció de Xandru Fernández, resulta definitiva per a acostar-se al precursor del cinema dels Coen i de tants altres mainstream de la cultura contemporània. Fernández, en la seva doble faceta d'antòleg i intèrpret, avisa en la «Introducció» que el seu treball ofereix una imatge de la poesia de Goethe en la qual es reconeix al poeta que va ser, el que és i el que pot arribar a ser per a un lector ni coetani, ni erudit.

«Si quieres en su pureza disfrutar las delicias del amor, / aleja de tu corazón la insolencia y la severidad. / La primera quiere ahuyentar a Cupido y la segunda apresarlo. / Contraponiéndose a ambas sonríe travieso dios». El número 83 d'«Epigramas venecianos» escrits el 1790 a la ciutat de l'amor després del seu segon viatge a Itàlia, manté una actualitat incontestable, ja que el poeta es troba amb una Venècia bruta i asfixiant que resulta un parany per als turistes.

Fernández divideix l'Antología poética de Goethe en cinc apartats. «Baladas, canciones y otros poemas» és el primer, on es recull la cèlebre «Mignon», que va estimular la creativitat de nombrosos compositors de la seva època. Goethe posa en boca de la nena «Mignon» -«Kennst du dónes Land, wo die Zitronen blühn?€ (¿Conoces el país donde florecen los limoneros?€)»-, un poema que apareix en la seva novel·la Los años de aprendizaje de Wilhelm Meister i que resulta una de les narracions poètiques més emocionants de la literatura. Mignon, una jove italiana d'aspecte andrògin, és raptada per uns rodamons i portada a Alemanya, on serà obligada a cantar i ballar en una companyia ambulant de varietats. Des de la solitud i la melancolia, Mignon enyora al seu país i canta la fantasia dels seus paisatges. Un poema al qual van posar música Beethoven, Schubert i Schuman, entre d'altres.

Les «Elegías romanas» formen la segona part -«Qué felices fuimos en aquellos tiempos; volvemos ahora a serlo gracias a vosotros». Els referits «Epigramas venecianos» és la tercera part de l'antologia, que dóna pas a «Diván de Oriente y Occidente», dotze llibres publicats entre 1819 i 1827 inspirats en la poesia persa com a «Fenómeno», quan camí de Frankfurt veu un arc de Sant Martí de color blanc, sense franges de colors i l'interpreta com a un presagi de rejoveniment.

Les cançons de «Los años de aprendizaje de Wilhem Meister» tanquen el llibre, on el poeta transita cap a l'auto-realització. Versos inspirats en la seva segona novel·la que va impactar de manera definitiva en la cultura europea, on Goethe posa a l'heroi epònim en la sortida d'escapament de la seva decadent vida de negociant burgès.

L'òpera Mignon d'Ambroise Thomas està basada en Los años de aprendizaje de Wilhelm Meister, igual que la pel·lícula The Wrong Move de Wim Wenders és una adaptació lliure del seu relat. Els últims versos d'Antología poética («Sin pesares ni esfuerzos yo he vivido / pero un dolor profundo siento aún. / Con pesar envejezco antes de tiempo; / hazme otra vez ser joven para siempre»), deixen evidència de la ufanor de la poesia de Goethe, molt abans del cinema i de les sèries.