Va aterrar a les xarxes socials de manera accidental. Fa dos anys va obrir un compte d'Instagram. Avui ja té vint-i-tres mil seguidors. Moda? Tendències? Cosmètica? No. Masies catalanes.

Ella és la Marta Lloret. Tècnica de patrimoni per vocació i per afició, fa més de divuit anys que documenta el patrimoni del nostre país. Fins que va arribar una proposta que la va fer viral. «Les meves amigues em van dir que obrís un compte d'alguna cosa que controlés. I vaig pensar: de masies». I des d'aleshores, els usuaris no han parat de créixer.

«Em vaig quedar molt sorpresa. Fa molts anys que m'hi dedico i no percebia aquest interès. He pogut comprovar que a nivell popular hi ha preocupació per aquest patrimoni». Un interès, que segons ella, contrasta amb el que es fa palès a nivell institucional, que defineix amb dues paraules: «Menyspreu i oblit».

Fins fa poc, la Marta feia de «caçadora» de masies, recorrent la geografia catalana amb la càmera del mòbil per a immortalitzar l'estat de salut de les masies que resisteixen al pas del temps i als designis de la modernitat. Però ara, a més de buscar-les, també li arriben en forma de notificació, perquè són molts els seguidors que la conviden a visitar les seves masies particulars.

Una «romàntica de les masies», com es defineix, que utilitza aquesta finestra al món per a «posar en valor un patrimoni tan català, perquè són un símbol de la nostra identitat, ens expliquen d'on venim». Són, diu, «una lliçó d'història que sembla que hem volgut aparcar».

A la província de Girona, però, ha copsat una major sensibilitat per aquest patrimoni, on en termes generals s'ha apostat més per la seva restauració. Un fet que atribueix a un menor despoblament en comparació a altres zones de Catalunya, però sobretot, a l'atracció turística i de segona residència.

Però això és una excepció, perquè la gran majoria, assegura, estan abandonades. «I anar a veure ruïnes em suposa un trasbals». Però també amb les masies, res és el que sembla. «Per a saber el valor d'una masia has d'entrar-hi. Una vegada estava davant d'una façana del segle XX. Vaig entrar-hi, i l'interior conservava tota l'estructura medieval. Va ser espectacular», recorda. Però sovint, apunta, es comenten errors en la restauració. «Les llars de foc són el primer que s'elimina i són l'essència de la casa, s'han de mantenir pel valor que tenen».

Tot i així, és optimista. «M'agradaria pensar que no estan en perill d'extinció. Se n'han perdut masses, però vull pensar que no farem tard per a mantenir les que encara queden», afirma.

marta lloret, DE «CACERA». Fotografies de visites a masies arreu de la geografia catalana. 1 Interior d'una masia. 2 Documentant l'exterior d'una masia. 3 Resseguint l'exterior. F