25 de març de 2021
25.03.2021
Diari de Girona

Enric Auquer: «A Sky Rojo vaig acabar esgotat, és el paper més difícil que he fet»

L'actor gironí és un dels protagonistes d'una de les sèries més populars de Netflix arreu del món l'última setmana · Interpreta un dels sicaris que persegueix tres prostitutes que s'escapen del seu proxeneta en un club de carretera

24.03.2021 | 23:44
Enric Auquer, caracteritzat com a Christian

L'actor Enric Auquer (Rupià, 1988) va viure un inici de 2021 esplèndid. Va guanyar els premis Goya, Gaudí i Feroz pel seu paper de narco gallec a Quien a hierro mata. La pandèmia ho va aturar tot, però vam seguir veient les seves feines: va ser un dels fundadors d'ETA a La línia invisible o un jardiner discapacitat a Vida Perfecta. A més, va participar en el rodatge d'Sky Rojo, la nova superproducció d'Alex Pina per a Netflix que s'acaba d'estrenar i on l'intèrpret baix-empordanès té un dels papers protagonistes.

Auquer, que començava a ser molt conegut a casa nostra, ho pot ser també ara arreu del món. I és que la primera temporada de la sèrie s'ha situat entre les més vistes de la plataforma en una colla de països. Aviat també el veurem al Teatre Lliure, on participa Anatomia d'un instant, la versió teatral de la novel·la de Cercas sobre el 23-F.

Sky Rojo relata la història de tres joves que exerceixen la prostitució en un club de carretera de Tenerife i que, després de fugir del proxeneta que les explota sexualment, intenten evitar caure en mans dels dos sicaris que les persegueixen. A la sèrie Enric Auquer és Christian, un dels sicaris macarres. El seu personatge, el del seu germà gran (interpretat per Miguel Ángel Silvestre), i el del propietari del club de carreter. Un trio de malvats que es contraposa a les heroïnes de la sèrie (Verónica Sánchez, Lali Espósito i Yany Prado).

«Vivim en un moment en què ens agrada anar als extrems: el bo i el dolent, l'èxit i el fracàs... I més quan fas aquest tipus de ficcions d'entreteniment en què perquè surti una superheroïna hi ha d'haver un supermalvat», explica Auquer.

L'actor gironí afegeix que el rodatge de la sèrie va ser molt intens: «Vaig acabar esgotat amb Christian, és un personatge que exigeix molta energia, acabes molt carregat de tot aquest dolor, d'haver de plorar tant, cridar tant, de ser tan dolent... Jo crec que és el més difícil que he fet perquè has d'estar tota l'estona al cent per cent».

Tot i l'èxit internacional d'algunes produccions espanyoles, com la que ara protagonitza, Auquer no creu que es pugui afirmar que la ficció espanyola viu el seu millor moment.

«Sí que es fan moltes coses, i produccions d'aquí es veuen directament en tots els països sense que siguin d'Almodóvar. Però quants Víctor Erice o Berlangas hi ha ara?», es pregunta.

Creada en un format atractiu, amb episodis de 25 minuts de ritme frenètic i addictiu, i marcada per una captivadora estètica pulp que remet al cine de Tarantino, Sky Rojo va començar a suscitar la polèmica des del primer dia d'emissió.
 

Polèmica visió de la prostitució

Les raons de la polèmica? La visió que s'ofereix de la prostitució i el tràfic de persones, la sexualització de les seves protagonistes femenines i, en especial, la violència verbal i física que s'exerceix contra les dones.

D'una banda, intenta presentar Coral (Verónica Sánchez), Wendy (Lali Espósito) i Gina (Yany Prado) com tres heroïnes apoderades a l'estil de Thelma y Louise que s'enfronten als abusos del poder patriarcal per alliberar-se de les seves cadenes. També pretén denunciar la ignomínia inherent a la prostitució i el tràfic de persones. Però, alhora, la sèrie converteix la dura peripècia humana dels seus protagonistes en una aventura irresistiblement cool, en un espídic i addictiu divertimento ple de neons, música a tot drap i noies amb poca roba. No només això: a Sky rojo es percep una estranya fascinació a l'hora de sotmetre les dones a tota classe de vexacions sense perdre en cap moment la imatge sexi i provocativa que es pretén remarcar. La mirada masculina s'hi imposa.

Cineastes com Paco Cabezas (Carne de neón, Penny Dreadful) han mostrat el seu entusiasme per l'exitosa sèrie de Netflix: «M'ha semblat un gaudi. No és un documental sobre el tràfic de blanques. És pulp, violent i divertit. I no em sembla masclista. Les protagonistes són dones i pateixen perquè, si no, no hi hauria sèrie. Per divertir s'ha d'arriscar», va escriure Cabezas a Twitter.

«Sé que és una ficció, i crec que des del punt de vista visual i de muntatge té coses que estan bé. Però no m'ha agradat el tractament que fa de la prostitució», explica la periodista Marta Jaenes, que acaba de publicar amb Rosa Márquez l'assaig ¿Cerró usted las piernas? Contra la cultura de la violación. «La seva manera de sexualitzar les protagonistes, que fa hores que fugen i segueixen amb els talons i els superescots del bordell; aquesta atmosfera canalleta i guai que dubto que s'assembli al que passa en un prostíbul... És el de sempre: denunciar la violència erotitzant la violència. No ho veig», remata Jaenes.

Tant Pina com Martínez Lobato han admès en diverses entrevistes promocionals de la sèrie que eren conscients que el to utilitzat despertaria crítiques per la seva, diguem-ne, lleugeresa i frivolitat. La glamurització de la prostitució. «Sí, ha sigut arriscat, però la comèdia i l'acció són la nostra aposta per explicar una cosa molt sòrdida, molt dramàtica, d'una forma que arribi al màxim nombre possible d'espectadors», va declarar Pina en una entrevista recent al portal Sensacine.

Certament, Sky rojo ni és ni pretén ser un drama realista on abunda la brutícia i el turment. Seria molt més a prop de l'exploitation de saldo de Perras furiosas (Bitch slap), de Rick Jacobson, que del drama del tràfic de persones de Lilya forever, de Lukas Moodysson. Pina i Lobato s'esforcen a endinsar-nos en un univers paral·lel que es troba allunyat dels codis de la realitat i que s'assembla més al món del còmic.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona