27 de març de 2021
27.03.2021
Diari de Girona

Troben 47 esquelets medievals de l'església als Sants Metges

Entre els objectes desenterrats, destaquen tres petxines de pelegrinatge del segle XII i una olla d'un aixovar funerari

27.03.2021 | 00:34
Dos dels arqueòlegs netejant un dels esquelets medievals trobats a Sant Julià de Ramis.

Els arqueòlegs han desenterrat 47 esquelets medievals i part de l'estructura de l'església preromànica de Sant Julià de Ramis, al Gironès. La campanya d'excavacions a l'entorn dels Sants Metges ha localitzat també antigues estructures –restes de murs- d'època visigòtica i, fins i tot, romana. Sobretot, però, els arqueòlegs han aprofundit en l'estudi del cementiri medieval que hi havia al lloc. La majoria dels esquelets són d'entre els segles XII i XIV. L'antropòloga i codirectora de l'excavació, Neus Coromina, va subratllar que el seu estudi aportarà informació sobre la vida de la comunitat durant l'edat mitjana.

La campanya d'excavacions a la muntanya de Sant Julià de Ramis, focalitzada a l'entorn de l'església dels Sants Metges, continua aprofundint en l'estudi del cementiri medieval que es va descobrir. Des del 2011, els arqueòlegs de la Universitat de Girona hi fan excavacions periòdiques.

La zona a tocar de l'església es va fer servir com a cementiri durant més d'un mil·leni, des del segle VIII, en època carolíngia, fins a principis del segle XX. «D'ençà que es va començar a excavar, s'hi han trobat gairebé 600 morts», va precisar Coromina.

Durant aquesta campanya, de moment, s'han desenterrat 55 esquelets. D'aquests, 47 són de l'edat mitjana; però també n'hi ha vuit més d'entre els segles XVII-XVIII, que s'han localitzats en capes superiors a tocar del mur de l'església dels Sants Metges.

Els esquelets medievals són de difunts que van viure a la zona entre els segles XII i XIV. «Quan els hem desenterrat, aquí mateix ja en fem un petit estudi antropològic; però després en traslladem els ossos al laboratori per poder-los estudiar amb detall», va concretar la codirectora.

Neus Coromina va explicar que, tot i que un esquelet és «molt lent d'excavar», el seu estudi aporta «molta informació» sobre la vida de la comunitat. «A diferència d'altres campanyes, aquest cop hem trobat més esquelets de dones que d'homes; a més, i això és curiós, també n'hem trobat tres amb fractures soldades, cosa que és difícil de trobar», va explicar. En els propers mesos, gràcies a la feina de laboratori, es podrà saber la causa de la mort, l'edat aproximada i, a través d'isòtops, alguns trets sobre la seva dieta.

Durant aquesta campanya els arqueòlegs han trobat alguns objectes amb què es van enterrar els difunts. En destaquen tres petxines de pelegrinatge del segle XII, dues de les quals han aparegut senceres. «Això ens indica que aquells difunts que les portaven havien fet el camí de Santiago», va dir un altre dels codirectors de l'excavació, Jordi Vivó. «Ja és més agosarat dir que un ramal del camí de Sant Jaume passava per aquí; però sí que és veritat que aquestes persones devien haver fet el pelegrinatge, i cal pensar també que havien aconseguit tornar», va precisar. A més, també han trobat una olla del segle XII que formava part d'un aixovar funerari, dos anells, una agulla de mortalla i monedes antigues de bronze, una del segle XV i les altres, del XVII.

Restes de l'església

En paral·lel a la troballa dels esquelets, en aquesta campanya els arqueòlegs han trobat traces de murs romans, ibers i visigòtics. En destaca una acumulació de pedra que formava part de l'estructura de l'església preromànica que hi va haver en aquest lloc. De moment, però, tot i haver trobat part dels murs d'aquest temple preromànic, encara no se'n coneix la datació exacta. Tot i així, Vivo va apuntar que «la construcció de l'església preromànica s'hauria de situar en entre els segles VIII i X».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona