El Museu d'Art de Girona acull des d'aquest dissabte l'exposició Artigau. Cròniques d'una realitat, 1965-1977, que ofereix un repàs per la primera etapa de la prolífica trajectòria de més de cinquanta anys de Francesc Artigau (Barcelona, 1940), un dels màxims exponents de la nova figuració a Catalunya. Aquest moviment artístic va néixer a mitjans dels anys seixanta, quan Artigau i altres autors van decidir desafiar l'informalisme que havia estat capitalitzat per la propaganda de la dictadura franquista.

Segons un comunicat del mateix museu gironí, l'exposició «no té la voluntat» de ser una mostra antològica de Francesc Artigau, sinó que es proposa repassar la primera etapa d'una prolífica trajectòria de més de cinquanta anys, el període comprès entre la seva primera exposició en una galeria comercial, el 1965, i les primeres eleccions democràtiques a l'Estat espanyol, l'any 1977. Aquest fet marca un punt d'inflexió de l'efervescència de la cultura militant durant el procés de restitució democràtica.

En les obres exposades a Girona, Artigau centra la seva mirada en les noves oligarquies que sostenen i alhora es beneficien del règim, els nous ídols sorgits dels mass media, fets internacionals coetanis com les revoltes del Maig francès, la problemàtica de l'home en la societat de l'espectacle i la seva alienació o l'impacte dels residus en el medi ambient, entre d'altres temàtiques.

L'exposició que es presenta ara s'havia d'inaugurar fa un any, coincidint amb el vuitantè aniversari de l'artista, però les circumstàncies de la pandèmia de la Covid-19 van obligar a posposar-la. Comissariada per Sergi Plans, la mostra restarà oberta al públic fins al pròxim 12 de setembre.