El castell de la Trinitat de Roses ha incorporat tres noves escultures i s'ha convertit d'aquesta manera en un dels «referents museogràfics» de Catalunya. Es tracta de tres peces dissenyades per l'escultora Mar Hernández Pongiluppi i que escenifiquen la vida quotidiana i els costums típics que es reproduïen a la fortalesa de Roses durant els segles XVI i XVII.

Concretament, aquestes escultures representen tres figures ben diferenciades i amb rols completament allunyats: la del governador del castell, la d'un soldat en una zona casernària i la d'una fornera treballant el pa en una estança de la fortalesa, a la planta baixa.

El catedràtic de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, Xavier Hernández, ha posat en valor el coneixement de l'escultora i il·lustradora històrica, coneguda artísticament com a Mar H. Pongiluppi. Sobretot, pel que fa a les seves escenografies de conflictes i ha remarcat que les obres suposen una «gran aportació històrica» al castell.

Així mateix, Hernández ha explicat que el referent en l'elaboració d'aquestes peces han estat les escultures del castell escocès de Stirling, «una de les més espectaculars d'Europa». De totes maneres, el catedràtic ha assenyalat convençut que el resultat que Pongiluppi ha aconseguit «no té res a envejar» a les representacions de l'emblemàtica fortalesa britànica.

Dels segles XVI i XVII

Els tres conjunts escenogràfics se situen en un horitzó cronològic de finals del segle XVI i principis del XVII. El primer està ubicat en el que havia estat la zona casernària i representa un soldat. Aquesta peça mostra un artiller menjant en un moment de descans de la seva feina. L'home està assegut damunt un jaç en el qual hi ha part del seu equip militar amb les seves pertinences guardades en un bagul.

La segona escultura està ubicada en el que el catedràtic creu que havia estat cambra del governador de la fortalesa de l'Alt Empordà. Precisament, l'escenografia presenta un llit i una figura esvelta i austera d'un noble que encara no ha adoptat la moda francesa.

Quant a la darrera escenografia, està ubicada al pis inferior del castell de la Trinintat i mostra una dona amassant farina per fer el pa de munició, en el forn del castell. La figura va vestida segons els usos del moment amb faldilla llarga, davantal, gipó amb nius d'oreneta, caputxa i valona al coll.

Col·laboració amb l'Ajuntament

Sobre la iniciativa, Hernández ha explicat que durant el 2017 i 2018 el grup de Recerca DIDPATRI de la Universitat de Barcelona va elaborar el projecte museogràfic a petició de l'Ajuntament de Roses. Finalment, la proposta es va acabar executant el 2019. Les primeres obres s'han complementat ara amb les tres actuals que fan del de Roses un dels castells militars de mitjans del segle XVI «més importants de la Mediterrània occidental». Es tracta d'una fortalesa que va ser dissenyada fa cinc segles per defensar el port de Roses i resistir els impactes d'artilleria.

En el mateix sentit, Hernández ha destacat la carrera i el treball de Pongiluppi. «Estem parlant d'una escultora de referència i amb molta experiència en memòria històrica i en temes de conflicte com guerres i similars», ha assenyalat.

Per tot plegat, el catedràtic de la UB creu que aquestes noves peces són una «gran aportació» que permetran «conèixer molt més bé la nostra història i la de l'Europa occidental», ha conclòs.