L'any 2007 es va fer una prospecció amb georadar a la nau central de la Basílica de Castelló d'Empúries que va evidenciar la presència de restes en el subsol que podrien pertànyer a les esglésies preromànica i romànica. Ara, aquest 6 d'abril, catorze anys més tard, comença la campanya d'excavacions que vol treure a la llum, primer, les restes de la façana de l'església romànica i si es pot seguir la seqüència de l'ocupació, des del segle VII fins al 1261, que ja coneixen a través de documents i altres excavacions.
La campanya, que s'allargarà un mes, és molt esperada i, segons l'alcalde, Salvi Güell, «permet anar investigant i recuperant el passat que potser ens fa repensar la nostra història».
La zona on es treballarà coincideix amb la part de la nau que queda en línia amb les dues portes laterals de l'església, ja que coincideixen amb el límit de la façana romànica, com explica la directora de la campanya, l'arqueòloga Anna Maria Puig. L'interès també és no afectar la vida litúrgica del temple on es podrà seguir fent missa. A més, Puig comenta que és una zona on el paviment es pot aixecar més fàcilment sense malmetre'l.
«Les pedres estan posades en sec i són de bon treure», diu sense amagar que «l'interès és màxim». «La possibilitat que surtin coses no depèn de nosaltres, sinó de com les restes hagin estat afectades al llarg del temps».
Puig explica que a les excavacions fetes a la part nord i sud del temple, per l'exterior, ja es va veure que «la seqüència cronològica és molt llarga, però l'alçada d'espai entre la més recent i la més antiga fa com a molt metre i mig o menys». Tot això ho dificulta. Les restes que es localitzin es registraran, es documentaran i es taparan de nou. Si apareix quelcom, l'Ajuntament ho difondrà amb plafons.
Aquestes excavacions s'emmarquen dins el projecte de recerca presentat per l'Institut d'Estudis Empordanesos dins la convocatòria del Departament de Cultura de la Generalitat pel quadrienni 2018-2021. L'arqueòloga Anna Maria Puig encapçala l'equip que inclou l'arqueòloga-antropòloga Bibiana Agustí i l'arqueòleg Joan Frigola.
Dins el vessant documental, també disposa de l'historiador Josep Maria Gironella, centrat en l'Arxiu de Protocols notarials de Castelló d'Empúries, i Ramon Sarobe, que estudia els documents de l'Arxiu Diocesà i el Capitular de Girona.
