Es pot dir que Ernest Parro (Girona, 1978) és, amb tota seguretat, un dels músics més inquiets de l’escena gironina. L’exbaixista de la ja desapareguda banda de rock i metall empordanesa Olvido era un dels habituals en les ja mítiques jams que s’organitzaven a locals com El Cercle o el Yeah de la ciutat, on es reunien músics de procedència molt diversa per compartir inspiració. Després de molts anys dins l’escena rock, Parro presenta el seu projecte més personal, Paxòfon, que aquest dissabte debutarà a la sala La Mirona de Salt en format quartet.
Acompanyat d’altres noms il·lustres de l’escena musical gironina -Xicu Rovira (guitarres acústica i elèctrica, baix i veu), César González (baix) i Rubén Berengena (bateria)- el guitarrista, cantant i compositor gironí s’ha llançat a la piscina amb Nudisme sonor, un primer llarga durada en el qual posa de manifest, sense complexos, que no necessita etiquetes per fer música. Onze temes cantats en català, castellà i anglès que van del rock al folk passant pel pop d’autor.
Paxòfon va néixer originalment com un projecte en solitari que, amb el temps ha anat creixent. «Estant encara amb Olvido, anava gravant de forma paral·lela temes propis que vaig començar a penjar de forma anònima en una web» explica Parro sobre l’origen del projecte. «Molts amics em deien Pax i d’aquí el nom va evolucionar a Paxòfon, que vaig acabare prenent per al projecte. Un dia va sortir l’oportunitat de gravar uns temes gràcies a una col·laboració amb alumnes d’Eumes» afegeix. El fet de gravar aquests temes va fer que el projecte prengués forma, sobretot quan Xicu Rovira, Rubén Berengena i César González, amics de Parro, van decidir unir-s’hi.
Sobre la consolidació de Paxòfon com una banda, Parro recorda que va ser a través del segell discogràfic amb el qual han publicat el disc -La Catenària- que va descobrir «el concepte de bandautor». «Molts temes estaven originalment pensats per tocar en solitari. No obstant això, quan vam gravar el disc ens vam anar animant i tots els temes s’han acabat adaptant a la banda».
Pel que fa al títol del disc, el músic explica que Nudisme sonor ve de la fase prèvia. «Quan tenia el web i pujava temes de forma anònima. El concepte vol trencar els tabús que diuen que si els músics fem un estil, sempre hem de fer el mateix, quan jo per exemple sóc molt eclèctic i a la gent li agradava tant si era una rumba, com electrònica o rock» assegura. «A la biografia del web em vaig inventar el concepte de nudisme sonor per referir-me a això, que no he de tenir vergonya a l’hora de mostrar-me en facetes molt diferents» afegeix.
Amor, desamor, però sovint amb molta ironia, són algunes de les temàtiques sobre les quals giren les lletres dels temes. «La majoria dels temes parlen una mica de moments vitals. De passions però també de contradiccions» assegura Parro sobre els temes que conformen el primer disc del projecte, entre els quals destaquen títols com Let’s Make It, Teologia del Big Bang, L’Hort, Victoria Road, Way to Your Love o Vaig Boig.
Un directe per no avorrir-se
Sobre el concert que aquest dissabte Paxòfon oferirà a La Mirona, a partir de 2/4 de 9 del vespre, Parro explica que «el fet que siguem eclèctics, anant del rock & roll al folk d’autor, fa que el nostre directe sigui poc monòton, amb moments molt diferents». El grup presentarà els onze temes que conformen l’àlbum, però també hi haurà lloc per algunes sorpreses en forma de versions, així com cançons que, per un motiu o altre, no van acabar entrant a l’àlbum, però que ara han decidit arranjar per incloure’ls al repertori.
