Coincidint amb el 40è aniversari de l'intent de cop d'Estat liderat per Antonio Tejero el 1981, el director teatral Àlex Rigola, amb la companyia Heartbreak Hotel, porta a escena, del 8 d'abril al 2 de maig al Teatre Lliure de Gràcia, una proposta de teatre document basat en Anatomia d'un instant de Javier Cercas.

Quatre veus narren la història a través dels protagonistes d'aquells fets, que Rigola defineix com a «èpics, singulars i molt potents». Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez i Roser Vilajosana són els intèrprets de l'espectacle 23F Anatomia d'un instant. Cruz assenyala que expliquen un conte que té «matisos èpics, personals, teatrals i és un reflex de la teatralitat que a vegades tenen els polítics».

El muntatge està creat a partir de la novel·la de Javier Cercas Anatomia d'un instant i se centra en el moment en què Adolfo Suárez, president del govern en funcions, es va estar assegut mentre les bales del militars eren disparades a l'hemicicle del Congrés dels Diputats.

Com ha reconegut el director teatral, ha mantingut converses amb Cercas sobre el muntatge. Rigola admet que no s'hauria atrevit a apropar-se al 23-F si no fos per Cercas. «Ell té una manera de treballar la història on humanitza els personatges», recalca. «Siguin de la tendència política que siguin tenen moltes cares i són molt humans i fa que ens sentim identificat amb coses que els hi passen», afegeix.

Després, assegura, li va interessar perquè aquell és un moment important ja que va ser «una transformació d'una dictadura a una democràcia». Aquí, assenyala, es va canviar el cap d'estat però «l'estructura del búnquer seguia sent franquista. Hi ha una èpica en aquest període i en els personatges protagonistes quan dins d'aquesta estructura franquista es passa a un sistema democràtic». Subratlla que en aquell moment es va fer un gran canvi en pocs mesos i després «amb tants anys, la democràcia ha avançat tan poc».

Per la seva banda, l'actor Pep Cruz destaca que aquesta democràcia que ha passat per situacions difícils «està entrant en una agonia per la cota d'ineficàcia, de descontentament i de tristesa» i «caldria una reflexió per reimpulsar la necessitat que un sistema democràtic es pugui mantenir amb carinyo i amb fe».

El concepte d'heroïcitat

Rigola afirma que les xarxes socials tenen un poder molt gran. «Els meus fills li donen un valor molt fort als seguidors que tenen les persones, i el que triomfa és l'heroi clàssic, feudal i de la conquesta». Això contrasta amb aquells herois, del 23-F, que «renuncien i saben plegar i abandonar les seves posicions per un bé comú. Aquest pensament no es veu en els nous herois dels adolescents actuals».

El director teatral destaca que l'espectacle narra en un període que toca «el gènere bèl·lic, històric, polític, de thriller, de novel·la d'espies, de guerra freda, d'històries d'amistat, amor i de traïció».

A quatre veus

L'obra té quatre veus que narren la història i cadascun d'ells té la missió de fer el seguiment dels personatges d'aquells fets. Hi ha diàlegs, però «només reprodueixen les converses que hi ha coneixement que van ser dites». La resta, apunta, està explicat en format de narració.

Sobre la posada en escena, Rigola ha dit que la paraula de Cercas s'acompanya d'una pantalla i fotografies de l'època.

El director teatral reconeix que té «al·lèrgia especial als nacionalismes siguin quins siguin i a les banderes».