Luw en directe, el nou projecte personal de Lluís Costa, va ser dissabte un dels pocs concerts que es van celebrar les comarques gironines. La pandèmia i el confinament comarcal derivat d'aquesta, van fer que fins i tot es plantegés la seva suspensió tal i com el propi Luw va reconèixer mentre presentava el disc. Però tot i això es va decidir celebrar aquest directe, amb condicions més que idònies, cosa que demostra un cop més que la cultura és segura.

L'únic disc de Luw, Viatge a la immensitat, que va sortir a la llum el 15 de gener d'enguany, ha estat enregistrat i produït pel propi Lluís Costa als estudis Soundclub de Salt, d'on és originari l'artista, amb una temàtica circumscrita en dos elements bàsics: la terra i l'amor a la vida.

El concert tenia hora d'inici prevista a les 20.00h i va començar amb uns minuts de retard, motivat per la lenta entrada per motius de seguretat.

Es va iniciar amb els primers tocs de tecles de Cames de Vidre, immaculada i sensible, que presagiava una nit molt propera amb el públic. I tot seguit va venir l'agraïment més personal i directe als assistents, per l'assistència i el suport.

Els tocs més vintage (amb la guitarra Silvertone que va utilitzar en la primera tornada de cançons) ens demostraven la proximitat que Lluís Costa sempre ha tingut amb David Bowie, però també la influència Beatles, que està ben present en el seu disc.

Els tocs més acústics van venir després per interpretar El nen que torna a casa i refermar aquesta influència beatle; i després va donar pas a un so de finals dels 80 i inicis dels 90.

Els tocs a l'estil inconfundible de Lee Ranaldo (Sonic Youth), amb la icona Jazzmaster 60's d'en Lluís, i fins i tot de J Mascis (Dinosaur Jr), foren ben presents a La Platja Deserta, La Noia del Paraigua i Somnis, on el gurú dels vents a Girona, Adrià Bauzó, va pujar a l'escenari. Luw va aprofitar per agrair la organització del concert (incloent l'Ajuntament de Salt) que es va celebrar, segons ell, en el millor lloc possible: el Centre d'Arts Escèniques el Canal.

Aquesta part central del concert va tenir altres detalls, com donar un tomb per The Cure o fer una versió de Radiohead, per passar finalment als darrers tres últims temes del concert i presentar la banda: Toni Molina a la bateria, Manel Lets Casadevall a la guitarra i veus, Javi Galván al baix, Albert Casellas als teclats i sintetitzadors i el propi Lluís Costa a la guitarra i veu principal.

La darrera part del concert es va iniciar amb Mil Planetes, que va tenir la col·laboració de la vocalista Marta Pérez, amb una introducció més tendra i molt menys directa que en el disc, però que ben aviat va remuntar a la intensitat del que per molts és el single i marca de la casa de Viatge a la immensitat. Finalment el concert va acabar amb una versió d'Un Mar de Confetti que Costa 59, un projecte també propi i més intimista de Lluís Costa, que es remunta a l'any 2012.

En definitiva un concert necessari i proper, que va complir totes les expectatives esperades d'un dels grans músics Km 0.