07 de abril de 2021
07.04.2021
Diari de Girona

La crua realitat de l'art contemporani

Amb motiu del centenari del GEiEG, l'entitat publica un llibre de la mà dels professors de la Universitat de Girona Maria Lluïsa Faxedas i Pere Parramon, que es presentarà avui a les set de la tarda a l'Auditori Josep Irla de la capital gironina

06.04.2021 | 23:35
L'exposició «Anònims» (Galeria No+art 3.14, 2005).

«Art contemporani a Girona, 1994-2019». El llibre dels professors Faxedes i Parramon destaca que, amb poques galeries, el sector està en mans de l'àmbit públic, que no obstant això no compta amb una estratègia clara. Així mateix constaten que «no s'observa un públic sòlid i encara menys militant», mentre que entre els artistes detecten «poques continuïtats i complicitats narratives».

Després de l'exposició 1919-1994. 75 anys d'art a Girona a la Fontana d'Or, comissariada per Francesc Miralles amb motiu de la commemoració del 75è aniversari del GEiEG, l'entitat ha volgut celebrar el seu centenari amb la culminació del projecte. Així ha nascut el llibre Art contemporani a Girona, 1994-2019. De la mà dels Doctors en Història de l'art i professors de la Universitat de Girona, M. Lluïsa Faxedas i Pere Parramon, l'obra planteja una visió panoràmica que documenta l'evolució de l'art contemporani a la ciutat de Girona en els darrers vint-i-cinc anys.

A través d'aquest viatge històric, els autors han citat més de tres-cents artistes, el treball dels quals s'ha entrellaçat de forma rellevant amb el teixit artístic, cultural i social de la ciutat. «Ens hem interessat per les pràctiques contemporànies, pels artistes que les desenvolupen, pels públics que les aprecien i per les institucions i les polítiques que els donen suport», asseguren.

A nivell institucional, els autors constaten que l'acció municipal amb més impacte en el sector artístic és la que té lloc en l'àmbit de les polítiques de foment de la creació, exhibició i difusió. En aquest sentit, apunten que la història de Girona de les darreres dècades es pot dividir en dos grans períodes: el corresponent a l'activitat de les Sales Municipals d'Exposició de la Rambla fins l'any 2008, impulsades per Salvador Sunyer i posteriorment per Carme Sais, i el de la posada en marxa del Bòlit, Centre d'Art Contemporani. «L'activitat artística gironina està en mans del sector públic. L'any 2019 només hi havia tres galeries d'art a la ciutat i només dues estaven dedicades a l'art contemporani». Un fet que, segons apunten, es tradueix en «un apreci relatiu per les pràctiques contemporànies i poca atenció als creadors actuals». Asseguren, però, que per a mantenir l'ecosistema de l'art contemporani caldran més iniciatives públiques i privades.

Pel que fa al consum i a la recepció de l'art contemporani, asseguren que «no s'observa un públic sòlid i, encara menys, militant». «Probablement la manca d'estratègia i de decisió que detectem en les institucions es relaciona amb uns públics de l'art que no han exercit en cap moment la pressió que sovint necessiten certes estructures per actuar». També constaten que al llarg d'aquests anys han conviscut a Girona diverses generacions d'artistes, entre les quals detecten «poques continuïtats i complicitats creatives», així com l'existència de referents internacionals per part dels creadors. A més, afegeixen la mobilitat com a element vertebral de les pràctiques dels artistes gironins, ja sigui a nivell català, espanyol o europeu.

A més, apunten que ha existit un fenomen de distanciament respecte de les pràctiques artístiques contemporànies, sumat a la dificultat de consolidar un mercat, un fet que no és exclusivament gironí, sinó que ha afectat a tot el territori català. «Si en algun moment sembla que l'aposta per la cultura i el patrimoni poden ser els eixos de la creació d'una determinada imatge per a Girona, avui és prou clar que la marca gironina cerca fonamentar-se en altres conceptes, com la gastronomia, el ciclisme i els esdeveniments efímers». Malgrat el context, asseguren que «l'art contemporani continua obrint-se pas» i afirmen que «el llibre vol ser un punt de partida a partir del qual continuar treballant i reflexionant».

Per la seva banda, el president del GEiEG, Francesc Cayuela, assegura que el llibre «és una aportació que creiem vital i imprescindible per la memòria de la nostra ciutat i de la nostra comarca».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona