«En la lectura és on realment es poden enderrocar els prejudicis»

Dedica el llibre a les dones «que van sortir del camí correcte per a ser lliures». S'ha de transgredir per a ser lliure?

Quan les normes que ens regeixen són injustes i clarament discriminatòries, no hi ha alternativa. No hauríem d'haver de transgredir, hauríem de poder canviar les normes.

Ha tingut por dient que no estava d'acord amb el llegat patriarcal i opressiu?

Molta. Però hi ha un moment en què no pots tenir-ne més perquè l'alternativa de sotmetre't pot tenir conseqüències devastadores. Has de triar entre viure la vida que vols o morir-te en vida acceptant la vida que els altres volen per tu. I això fa que et sobreposis a la por per a continuar vivint.

A quin preu?

Trencar amb els vincles familiars suposa evocar-te a la solitud. Si defalleixes, estàs completament sola. És la part més angoixant de saltar cap aquesta nova vida. És com saltar al buit.

Per moltes noies joves és un referent.

Busquen desesperadament trobar dones que hagin passat per situacions semblants perquè els expliquin com se'n van sortir. Es posen en contacte amb mi per a explicar-me què els ha provocat la novel·la. Com a escriptora em sento útil, però alhora impotent perquè veig que encara viuen el mateix que vaig viure fa vint anys.

Ha rebut crítiques?

Sí. Hi ha molta gent entestada en negar la realitat del nostre masclisme. És una forma molt efectiva per a no canviar-la mai.

Defensa la ficció com a eina de denúncia?

La ficció és un espai on més que discursos, transmetrem vivències a partir d'on podem abordar la complexitat d'aquests conflictes i mostrar les conseqüències sobre parcel·les molt íntimes de la persona. No he trobat cap altra via que em permeti fer això.

I generar empatia.

Tenim moltes estratègies per a neutralitzar la penetració dels arguments, però posa't a la pell de la noia i diguem si pots continuar defensant que el seu patiment no és important.

Com a escriptora, s'ha sentit etiquetada?

Ho he anat normalitzant, però sempre hi haurà un sector que expressarà certa resistència a considerar-me una escriptora més. I no té a veure amb la qualitat del que escric, sinó amb el seu prejudici. Però en el moment de la lectura és on realment es poden enderrocar els prejudicis. Els lectors m'han ajudat a curar les ferides del racisme. Tenen interès per uns personatges que a nivell real són rebutjats i discriminats.

L'amistat és l'eix vertebral de la novel·la.

Sovint, en aquests contextos tan durs, no estem absolutament sols. Sempre hi ha algú a qui agafar-te. La narradora té aquesta amiga amb qui compartir la complicitat que suposa viure una realitat semblant. També hi ha altres temes que he anat tractant i aquí s'acaben de condensar, com la pobresa o la negació de l'accés a la feina per la procedència. I la llibertat no existeix si no pots tenir independència econòmica.

La protagonista té prohibit caminar sola pel carrer. A les dones sempre se'ls negaran drets?

No hem de deixar que aquestes situacions continuïn sent invisibles. Hem de fer discursos públics dient prou. Hem de treballar a nivell educatiu perquè els nois canviïn la seva visió de les dones i fer pedagogia amb les famílies perquè s'adonin que aquestes situacions no es poden admetre. He vist com hi havia famílies que canviaven. Hi ha possibilitats.

La Naima no té nom fins gairebé el final. Per què?

Tinc una mania amb això dels noms. Moltes de les meves protagonistes no tenen nom ni al final. Té a veure amb el fet de no ser reconeguda i acceptada tal com és.

S'ha sentit utilitzada per a omplir la quota de diversitat?

Moltes vegades. És una instrumentalització que també és discriminació. És molt dolorós. I és esgotador haver de lluitar contra això. Suposa menysprear la teva feina com a escriptora. No em convidis a fer de «mora» de la taula perquè soc escriptora. El meu ofici no és fer d'immigrant.

La seva família ha llegit les seves novel·les?

Alguns sí, però d'altres no. I hi ha opinions de tota mena. El meu pare, que jo sàpiga, no l'ha llegit. I la meva mare tampoc. És analfabeta.