El Museu del Cinema de Girona ha incorporat a l'exposició permanent una pintura sobre vidre del segle XVIII precursora del 3D. D'autor desconegut, la tècnica pictòrica amb què es va fer, de la qual les obres en prenen el nom, es coneix com a diafanorama. Superposant diferents vidres, generalment, tres, s'aconseguia recrear una imatge tridimensional. La conservadora del museu, Montse Puigdevall, en destaca la «raresa i singularitat» perquè al món només se'n conserven 120.
Any rere any, aprofitant l'efemèride de la seva obertura el 8 d'abril del 1988, el Museu del Cinema ha anat modificant l'exposició permanent. Ara, coincidint amb el 23è aniversari, s'ha canviat part de l'àmbit del precinema. En concret, el que es dedica a la càmera obscura i a la caixa d'òptica, i al seu ús al llarg del segle XVIII i primera meitat del XIX.
Aquí, el museu ha incorporat una nova vitrina, titulada A la recerca de la tercera dimensió. La formen una caixa òptica on s'hi pot veure la imatge d'un naufragi, una vista en perspectiva desplegable de la catedral de Notre Dame de París feta amb paper i el diafanorama que representa una escena hivernal dels Països Baixos, on s'hi pot veure gent patinant sobre gel. El Museu del Cinema el va adquirir fa dos anys i ara, un cop restaurat, s'exposa per primer cop. Forma part d'una tècnica pictòrica que, precisament, es va popularitzar als Països Baixos a partir de mitjans del segle XVIII.
La conservadora del museu també subratlla que els diafanorames van ser un dels elements que van inspirar Salvador Dalí, que va utilitzar aquesta tècnica en diverses obres, com Babaouo (1932).
