Les excavacions a l'interior de la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries han descobert un amagatall de la Guerra Gran (conflicte que va enfrontar la corona espanyola i la república francesa entre el 1793 i el 1795) amb unes 500 bales de plom. La troballa, que s'ha fet gairebé per «casualitat», s'ha localitzat a la zona del cor de l'església.

A principis d'abril, l'equip d'arqueòlegs dirigits per Anna Maria Puig van començar les excavacions de la quarta campanya del projecte de recerca impulsat per l'Institut d'Estudis Empordanesos i finançat per la Generalitat, l'Ajuntament de Castelló d'Empúries, l'Institut Ramon Llull i el Museu d'Història de Catalunya. Es tractava de la campanya més esperada perquè, per primera vegada, es podia inspeccionar el subsòl de l'interior de la basílica de Santa Maria.

L'objectiu, explica Puig, perseguia «localitzar les restes que l'estudi amb georadar realitzat l'any 2007 detectava al subsòl». «Tot dibuixava una possible església romànica, de l'any 1064, i una església preromànica, també coneguda almenys des de mitjan del segle X», assegura l'arqueòloga. També es preveien localitzar, fins i tot, restes anteriors perquè les excavacions realitzades en un solar exterior plantejaven una possible ocupació entre finals dels segles VII i principis del VIII.

La intervenció arqueològica ha posat en relleu que l'obra per a aixecar la basílica va ser molt «imponent» i va obligar a desmuntar les estructures que hi havia anteriors. Malgrat això, hi han localitzat restes de murs, que s'han d'acabar de datar, però que correspondrien a l'església romàtica i també d'uns murs encara més antics, a banda de restes d'unes tombes que correspondrien a l'edifici preromànic.

A més, l'excavació ha posat al descobert els fonaments que es van fer per aixecar l'església gòtica, els pilars de la nau i forats de la bastida. Durant els treballs han recuperat el cor de l'església gòtica, que se situava al centre de la nau, i les restes d'un amagatall de munició de la Guerra Gran. «El cor era una estructura que sabíem que existia, que tenia una part d'obra i una part de fusta on s'asseien els preveres i sabem que amb la Guerra Civil es va desmuntar totalment», explica Puig. Tot i això, enmig de la runa han localitzat les restes d'una caixa de fusta amb unes 500 bales de plom. «Suposem que es devia amagar perquè quedava sota d'un dels bancs del cor», detalla.

Amb tot, l'arqueòloga es mostra satisfeta amb els resultats i diu que la campanya ha permès confirmar l'evolució cronològica de les «successives fases de culte» amb una troballa «excepcional». La campanya es tancarà en els propers dies i es tornarà a tapar per a deixar l'espai tal i com estava. D'altra banda, Anna Maria Puig ja ha avançat que preveuen presentar un nou projecte arqueològic quadriennal.