Caiguda «demolidora» de la música en viu

I és que, segons l'anuari que publica l'Associació de Promotors Musicals, la caiguda de concerts i d'espectadors l'any 2020 va ser de prop del 90% respecte el 2019, passant de 91.000 concerts a 11.850 el 2020, seguit d'un proporcional descens (en picat) del volum d'espectadors, dels 21,6 milions a tan sols 2,5 milions.

Una realitat que automàticament es tradueix en una davallada de la facturació per venda d'entrades, que va ser de més del 63% amb 138 milions respecte els gairebé 382 MEUR. Una caiguda que l'entitat titlla de «demolidora» i que transporta al sector al volum d'activitat de principis de mil·lenni. Tot i així, cal destacar que aquesta caiguda de la facturació només contempla la pèrdua d'ingressos per venda d'entrades i no l'impacte global del conjunt del sector, una xifra que «seria de l'ordre de 1.000 MEUR si se suma tota la caiguda de facturació», estima el promotor i president de The Project, Tito Ramoneda.

El gran retrocés del sector durant el primer any de pandèmia arriba després d'uns anys de bonança pel sector de la música en viu, que s'han materialitzat en un creixement sostingut de concerts, públic i facturació. I és que, poc abans de la declaració de l'estat d'alarma, concretament els mesos de gener i febrer de l'any passat, el sector va registrar un «rècord» de facturació. El març, amb només quinze dies d'activitat previs al confinament, el sector va igualar les xifres del mateix mes sencer del 2019.

Però les xifres d'aquests primers mesos del 2020 contrasten amb la de mesos posteriors, ja en plena pandèmia, com l'agost, en què es van facturar 3.690.737 euros, fet que es tradueix en una disminució del 85,35% pel que fa al període anterior.

Si fem el zoom-in, pel que fa a les dades de facturació per comunitats autònomes, Catalunya encapçala la llista amb 28.241.606 euros, seguida per Andalusia (26.343.428 euros) i Madrid (22.845.387 euros).

Un 2021 de supervivència

El sector afronta un 2021 de «supervivència» ple d'incògnites sobre la programació de grans festivals, i a remolc de les modificacions derivades de la situació epidemiològica. Una horitzó que qualifiquen de «complex», segons el president dels promotors espanyols, Albert Salmeron, on, a més, s'hi sumen limitacions, restriccions d'aforament, ajornaments i confinaments, que alenteixen la recuperació del sector.

Tot i així, auguren un estiu millor que el del 2020, «però molt lluny de la normalitat». En aquest sentit, no confien en recuperar les xifres normals d'activitat i facturació fins l'any 2022, una fita on s'endevina un altre problema: l'acumulació de concerts i gires que esperen per a poder-se celebrar.

Una sola veu

L'Anuari de la Música en Viu, que des de fa dotze anys edita l'Associació de Promotors Musicals, enguany ha volgut representar més que mai la veu del conjunt del sector. Per això, més enllà de les dades, hi participen prop de dos-cents actors del món de la música en viu, entre músics, promotors, sales, festivals i periodistes musicals.

El salvament, una exigència

«Sempre hem dit que el sector necessitava primer un salvament i després un pla de reactivació i recuperació». Aquesta és, segons Tito Ramoneda, la principal demanda del sector. En aquest sentit, i a propòsit del debat de la comissió de salut pública del Congrés dels Diputats sobre la possibilitat que es cancel·lin tots els esdeveniments multitudinaris en zones amb alta incidència, l'Associació de Promotors Musicals va reiterar la seva oposició «frontal» a cap escenari que no sigui el de la represa progressiva de l'activitat musical. «Per sort, no es va aprovar la proposta, però ens mantindrem alerta», avisa Salmeron. Per al president dels promotors «no tenia cap sentit» aquest plantejament en un moment en què «anem cap a l'estiu, les dades milloren i milloraran, i estem en plena campanya de vacunació». «Necessitem temps per planificar, i no estar a expenses de mesures arbitràries», adverteix el promotor musical.