El llegat de Josep Pla es manté indissoluble a l'amenaça del pas del temps. Mentre l´obra d'exponents clàssics de la literatura catalana perd pes en estanteries de llibreries i en l'imaginari de lectors novells, l'univers de Josep Pla segueix conquistant tant nous com fidels seguidors.
Una dècada després de la reedició de l'obra completa de l'escriptor palafrugellenc de la mà d'Edicions Destino, l'estat de salut del seu llegat literari és «gairebé immillorable», en paraules de Jordi Cornudella, editor responsable de clàssics del Grup62. Amb l'objectiu de garantir la continuïtat al mercat de l'obra completa de Josep Pla, integrada per 46 volums, l'editorial va posar en marxa fa deu anys un sistema d'impressió sota demanda. Després d'una tirada inicial de tres-cents exemplars de cada volum, les impressions han estat contínues en el 65% dels llibres que integren el conjunt de la seva obra. «Els volums que es venen més són, encerta manera, els més previsibles», assegura l'editor, que apunta a El Quadern Gris, La vida amarga o El que hem menjat. «L'obra de Pla manté un atractiu molt fort i això diu molt a favor de la capacitat de comunicació de la seva obra», assenyala.
A més, Cornudella assegura que «el que per nosaltres és especialment satisfactori és veure que aquesta edició, tal i com havia estat concebuda entre Pla i Vergés, continua fent la funció que havia de fer, que és fer de gran receptacle de l'obra de Pla».
A l'obra completa s'hi sumen anualment, com a mínim, la publicació de dos llibres més, disponibles en català i en castellà, integrats per textos que provenen de la mateixa obra completa o epistolaris, dietaris o manuscrits inèdits. D'aquí han sortit, per exemple, els tres dietaris inèdits que articulen La vida lenta, Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses o el manuscrit original del primer terç de l'obra en català, Història de la Segona República Espanyola, que es va publicar l'any passat.
Dos epistolaris inèdits
La Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona està ultimant dos nous epistolaris, que permetran posar en relació Josep Pla amb altres escriptors de l'època. Entre finals del 2021 i principis del 2022 veurà la llum un nou volum que conté la correspondència entre Josep Pla i Joan Estelrich, i el 2023 es publicarà l'epistolari entre l'escriptor palafrugellenc i Francesc de Borja Moll.
Una projecte d'hemeroteca
A més, la Càtedra Josep Pla està recopilant la producció periodística de l'escriptor per a poder-la sistematitzar i posar a disposició de la població en forma d'hemeroteca. De moment, el projecte es troba en fase embrionària i «la posada a punt encara queda lluny», assegura Francesc Montero, un dels seus membres.
«Quaranta anys després de la seva mort, Josep Pla és un autor encara més consolidat i poderós que quan va morir», assegura Montero, que sosté que «és un goig analitzar la seva figura i obra perquè continuem trobant coses noves per a posar a disposició dels amants de Josep Pla».
El triangle el completa la Fundació Josep Pla. La seva directora, Anna Aguiló, assegura que «potser l'obra de Josep Pla no es coneixerà mai prou perquè té moltes capes de coneixement i d'estudi». En aquest sentit, subratlla que es tracta d'un procés a partir d'on s'haurà de seguir estudiant i difonent el seu llegat, perquè la seva literatura «sempre pot anar creixent».
Amb tot, l'interès pel cronista de la quotidianitat es manté intacte, alhora que ens planteja un repte de futur: descobrir les capes que encara s'amaguen en el llegat literari i periodístic de Josep Pla.
