No existeix la maternitat perfecta. Quan ets mare, és fonamental repetir-te aquest mantra. El mateix si ets pare, per descomptat. Avui en dia, ens exigim més que mai a l'hora de criar als nostres fills i filles. Visitem totes les escoles del barri, aprenem a cuinar saludable, devorem tot el que cau a les nostres mans sobre criança i educació... i encara així aquest dubte constant: ho estaré fent bé? Per no parlar de quan perds els nervis i acabes martiritzant-te per haver-te equivocat amb la teva mala reacció. Volem fer-ho millor, ser millors pares.
D'aquí el recomanable de llegir llibres com El poder de la presencia. Cómo la presencia de los padres moldea el cerebro de la hijos y configura las personas que llegarán a ser (Alba Editorial), del professor de psiquiatria Daniel J. Siegel i la psicoterapeuta infantil i juvenil Tina Payne Bryson. Els dos prestigiosos especialistes, autors del best seller El cerebro del niño (Alba Editorial), parteixen d'una base científica per a oferir una narració instructiva i clarificadora. Probablement no ens equivoquem si diem que aquest llibre pot convertir-se en la teva nova bíblia per a una criança positiva i feliç.
Siegel i Payne parteixen de la premissa de que no existeix una manera de criar als fills lliure de defectes. I tranquil·litzen molt quan t'ofereixen el seu primer consell: «quan no sàpigues bé com reaccionar davant del teu fill en una situació determinada, no et preocupis (...) En lloc de preocupar-te, o de tractar d'aconseguir una perfecció que senzillament no existeix, n'hi ha prou amb ser-hi present».
L'afecció segura
Donar als teus petits una presència de qualitat, posant tota la teva atenció i la teva consciència en aquest moment, ofereix uns beneficis insospitats per a ells. Tan senzill i tan complex alhora. Estar present consisteix, segons els autors, en complir quatre condicions: ajudar els nens a sentir-se segurs (protegits), vists (els prestes atenció), consolats (estàs al seu costat en els mals moments) i fora de perill (els ajudes a sentir-se a gust en el seu món). La conseqüència: aconseguirem una afecció segura, el més important que podem fer per ells. Influirà fins i tot en la configuració del seu cervell.
Una afecció segura proporcionarà als nostres fills i filles més oportunitats de prosperar a l'escola, en les relacions i en la vida i, per tant, una major satisfacció i felicitat. Segons nombrosos estudis científics, la resposta a aquesta gran pregunta que és «en què consisteix ser una bona mare o un bon pare», passa per aquesta presència parental per a atorgar-los una afecció segura.
Entendre el teu passat
Per a aconseguir aquest objectiu, els autors de El poder de la presencia al·ludeixen a la importància d'analitzar la nostra pròpia infància. Quin tipus d'afecció vas rebre? La resposta és bàsica per a entendre en quin adult t'has convertit. Aquest seria un dels molts valors del llibre: després de llegir-lo i fer-te reflexionar, podràs comprendre com vas ser criat, podràs entendre la teva història i donar-li una coherència, per a després corregir o millorar la criança dels teus fills. La bona notícia és que l'afecció segura, encara que un mai l'hagi experimentat, pot aprendre's.
Siegel i Payne parlen de les diferents afeccions insegures que existeixen i de com poden influir en el desenvolupament del nen i en l'adult que serà. Els divideixen en tres: evitatiu (indiferència davant les necessitats del nen), ambivalent (a vegades respon a les necessitats, d'altres no) i desorganitzat (amb greu falta de sintonia davant les necessitats del nen). «Tots naixem amb impuls de connexió», raonen Siegel i Payne, per això quan ens manca una connexió amb els nostres cuidadors ens afecta fins i tot sense ser-ne conscients. «Quan donem sentit a les nostres experiències i ens esforcem per a comprendre les ferides dels nostres propis pares, podem trencar el cicle i evitar transmetre l'herència de l'afecció insegura.
Com estrènyer vincles
El poder de la presencia aprofundeix en els quatre aspectes fonamentals perquè un petit pugui sentir-se segur, vist, consolat i fora de perill, oferint consells molt útils per a situacions quotidianes: què fer quan li entra una rebequeria i comença a pegar-te? què passa si perds els estreps i et comportes malament amb els teus fills? com actuar si hi ha alguna cosa que no t'agrada d'ells? creus que els estàs mimant massa?
D'entre tots els suggeriments de Siegel i Payne, en destaquem dos que poden resultar especialment valuosos. Un relacionat amb situacions d'estrès: «Un dels missatges més poderosos que pots transmetre als teus fills quan estan alterats és: "Estàs fora de perill. Sóc aquí. No estàs sol. Tot anirà bé".» Un altre té a veure amb els dubtes sobre si hauries de ser més rígida: «Malcriar a un nen és cedir a tots els seus capritxos, o comprar-li tots els objectes que desitja. Però, prestar atenció a les seves necessitats emocionals? Això no és malcriarlo. Això no és mimar-lo. A això se li diu estar en sintonia o connectar.»
A través d'una sèrie d'estratègies clau, d'exemples reals molt clarificadors (alguns il·lustrats) i de preguntes clau per a fer-te reflexionar, els autors de El poder de la presencia t'ajuden, sens dubte, a convertir-te en una millor progenitora.
