El Museu d'Arqueologia de Catalunya a Girona, la ciutat grecoromana d'Empúries i la ciutadella ibèrica d'Ullastret han cedit, en total, 49 peces a l'exposició L'enigma iber. Arqueologia d'una civilització del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
La mostra centra la mirada en la cultura i la història dels ibers, a partir d'objectes que volen aportar continuïtat a la recerca que encara avui genera debat entre els investigadors, des de l'origen dels ibers, la llengua o les seves creences. En aquest sentit, són especialment rellevants els objectes que han cedit les tres seus gironines del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
En concret, Ullastret ha aportat 33 objectes procedents de la ciutat ibèrica d'Ullastret (Puig de Sant Andreu i Illa d'en Reixac) i de la necròpolis del Puig de Serra. Un a de les peces més destacades és el crani travessat per un clau més ben conservat de l'Edat de Ferro a Europa, localitzat l'any 2012 a Ullastret.
Es tracta, també, de l'únic que es manté sencer, tant el crani com el clau. «Formava part d'un ritual molt estès al món celta, sobretot al sud de França, que consistia a tallar el cap de l'enemic vençut un cop mort, que després exhibien com a trofeu de guerra», sosté Gabriel de Prado, un dels comissaris de la mostra i responsable del Museu d'Arqueologia de Catalunya a Ullastret. I és que Ullastret és un dels jaciments que ha aportat més mostres per a l'estudi de l'ADN dels ibers que, tot i que incineraven els seus morts, practicaven aquest ritual als enemics.
D'altra banda, també ha aportat un vas grec del segle V aC que conté «la inscripció ibèrica més antiga que s'ha trobat fins ara». A dia d'avui, l'escriptura ibèrica encara no s'ha pogut traduir. «La podem transcriure fonèticament, però no la podem traduir», apunta de Prado, que assenyala que «faltaria un text bilingüe que estigués en escriptura ibèrica i una escriptura antiga coneguda que permetés desxifrar-la».
Per la seva banda, la seu de Girona ha cedit 12 objectes procedents del jaciment arqueològic del Mas Castellar de Pontós, a l'Alt Empordà. Destaca un ostrakon fet sobre un fragment d'àmfora ibèrica, on els grecs escrivien el nom de la persona que volien desterrar i, per analogia, podria tenir un mateix significat en els ibers. També s'han cedit eines agrícoles molt ben conservades, com la fulla metàl·lica d'una serra.
Una carta escrita en grec d'un comerciant
D'altra banda, Empúries ha aportat una carta escrita en grec d'un comerciant que establia un acord, a més de 18 objectes procedents del conjunt arqueològic d'Empúries, que es troben a la seu de Barcelona.
A banda de les aportacions de les tres seus en terres gironines, també hi han participat altres instal·lacions museístiques de la província.
Una escultura d'un cap femení
Per la seva banda, el Museu del Castell de Peraladaha cedit una escultura d'un cap femení procedent del santuari del Cerro de los Santos, a Albacete, que hauria comprat el polític Cánovas del Castillo. «Es tracta d'una peça molt rellevant perquè va permetre descobrir la cultura ibèrica, ja que prové del primer jaciment que va posar sobre la taula l'existència de la cultura ibèrica», sosté el comissari.
De la col·lecció de Víctor Català
A més, el Museu de l'Escala ha aportat una placa de plom amb inscripció de la col·lecció Victor Català procedent del conjunt arqueològic d'Empúries. «L'interès d'aquesta placa és que pertany a una persona que va morir en època romana però que conservava el nom d'una família ibera». En aquest sentit, «posa de manifest que els ibers no van desaparèixer de la nit al dia, perquè durant generacions els seus noms es van llatinitzar i van perdurar», sosté de Prado.
El Servei d'Atenció als Museus de la Generalitat ha completat l'aportació gironina amb una placa d'ivori que conté la representació de la Gorgona Medusa, procedent del jaciment de Sant Sebastià de la Guarda de Palafrugell.
