04 de maig de 2021
04.05.2021
Diari de Girona

El poeta ripollès recuperat

Una edició a mig camí entre la biografia i el recull poètic recorda vida i obra de Josep Giménez Estebanell

03.05.2021 | 23:49
El poeta ripollès recuperat

Malgrat no haver nascut a Ripoll, Josep Giménez Estebanell es va considerar sempre un ripollès més. De fet hi va viure tota la seva etapa de formació. Hi va arribar als set anys, després de la mort del seu pare. Havia nascut a Balsareny, on el progenitor Pau Giménez Planas treballava com a secretari de l'Ajuntament. D'ell en va heretar la passió per la literatura, perquè a més de la feina funcionarial també era escriptor de poesia i teatre, fins al punt d'estrenar una obra de teatre a Gironella, el 1904. Aleshores Josep Giménez Estebanell encara no havia nascut, però va mamar-ho des d'infant.

L'arribada a Ripoll no va ser aleatòria. Hi vivia el seu avi, al carrer de les Vinyes, i és on va cursar els estudis que van acabar establint el caràcter que va mostrar durant la resta de la seva vida. S'hi va fer poeta, i en va publicar mostres a revistes com Foment de la Sardana i Scriptòrium. En la capçalera sardanista també va conrear la prosa, amb el pseudònim de Ferran, que era el seu segon nom de pila, escrivint notícies, fent-ne l'editorial i aportant-hi dibuixos, fins al punt que va acabar encarregant-se de la direcció en un període comprès entre 1930 i 1934. Va ser en aquesta època quan la seva activitat va esdevenir més prolífica, abans de marxar a Beuda, on durant nou anys va ser-hi mestre. A la localitat garrotxina hi va viure nou anys, inclosos els anys del conflicte armat de la Guerra Civil, que van marcar el tarannà futur de la seva obra. Després de nou anys, tota la família, ja amb els quatre fills que van tenir, van desplaçar-se a Vilafranca del Penedès, on va seguir fent de mestre i de professor d'institut.

El seu fill, Josep Giménez Noguera, autor del llibre Aquell anhel mai satisfet que acaba de publicar per intentar entendre el perquè de l'oblit en què havia caigut en el decurs del temps, explica que «va ser un autor vitalista, optimista, vigorós, potent i amb una inclinació gairebé musical quan llegeixes la seva poesia primerenca i fins a l'inici de la guerra». Però a partir d'aleshores sorgeix un Giménez «desenganyat, amb un esquinçament interior molt palpable». En la seva etapa al Penedès va seguir escrivint pels Quaderns de Poesia de Vilafranca, i el 1947 fins i tot va publicar el llibre Estampes i rondalles ripolleses constatant els vincles que seguia mantenint amb la comarca.

A final del segle XX l'enginyer ripollès Josep Maria Cuadrado va trobar en una llibreria de vell un exemplar d'aquesta edició, pràcticament desconeguda a Ripoll. El fill del poeta afirma que «a Cuadrado li va xocar descobrir que es tractava d'un llibre de qualitat, que estigués editat en català en ple franquisme, i la seva temàtica ripollesa malgrat haver estat gestat a Vilafranca». Esmentant la troballa en el butlletí de l'Aplec de la Sardana d'aquell any, Cuadrado es va posar en contacte amb Josep Giménez Noguera, i va incitar-lo a fer una recerca a través de la qual va trobar material inèdit. Fins i tot va recuperar un recull de 1940 que s'havia fet amb voluntat de ser publicat, però que en aquella època complicada no va trobar complicitats.

«Aquell anhel mai satisfet» no és un recull de poesia ni una biografia, sinó totes dues coses, entrellaçant els fets de vida amb l'obra de Giménez Estebanell. I «els uns ajuden a entendre l'altra i viceversa», explica el seu fill. El poeta sempre va escriure en català, excepte alguns articles del seu vessant periodístic, quan els mitjans on col·laborava obligaven a utilitzar el castellà. El llibre recull material inèdit mai abans publicat, i tot i que majoritàriament els poemes hi apareixen íntegres, d'altres se n'ha reproduït només una part «perquè no m'interessava fer-ne un llibre voluminós», diu Giménez Noguera.

Josep Giménez Noguera es defineix com «home de mil oficis» però el què més s'aproxima al seu ofici, és el de periodista. Va iniciar-s'hi en la premsa local de Vilafranca, però durant els sis anys que va estar vivint a Ripoll, de 1973 a 1979, va impulsar la recuperació de la publicació El Ripollès, ja des de les pàgines grogues que apareixien a la revista Presència. Altre cop al Penedès va posar en marxa Ràdio Vilafranca, i va ser coordinador d'emissores locals de Catalunya, en una època on la Generalitat les considerava il·legals. D'aquell temps en recorda els viatges a Madrid, les converses amb Jordi Pujol per desencallar la situació, i també els cursos de formació pel personal de les ràdios locals, que va promoure a diferents indrets del nostre país. Tot i no viure-hi habitualment, segueix tenint segona residència a Ripoll. Aquell anhel mai satisfet pretén posar en relleu l'obra paterna i el presentarà el pròxim 7 de maig a la biblioteca Lambert Mata, amb presència del també ripollès Joan Manuel del Pozo. El mateix professor universitari ja va fer-ne la presentació a Vilafranca, on va situar l'obra poètica de Giménez Estebanell en el noucentisme, proper a Carner però amb ressonàncies maragallianes.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona