La biblioteca d'Olot va ser una de les quatre primeres biblioteques públiques promogudes per la Mancomunitat de Catalunya. La federació de les quatre diputacions provincials catalanes, creada el 1914, va impulsar la construcció de biblioteques locals amb l'objectiu de fomentar l'accés de les classes populars a la cultura. L'aleshores anomenada Biblioteca Popular va obrir portes el 22 de setembre del 1918.
Potser és aquesta llarga tradició la que explica que a dia d'avui l'actual biblioteca Marià Vayreda -ubicada a l'antic ajuntament, al centre de la capital garrotxina- tingui una mitjana superior a la resta amb 2,3 préstecs per habitant i s'hagi convertit en un equipament de referència per als olotins. «La cultura a Olot és molt present, la gent necessita cultura i un altre dels avantatges que té és que estem al centre», explica la seva directora, Judit Badia.
Segons Badia, és molt habitual veure els dilluns de mercat «dones amb el cabàs de taronges, que va a buscar un llibre o a tornar una revista». «S'ha convertit en un lloc social i, de fet, és el que volem ser: no només un lloc on es fomenti la cultura sinó un punt de trobada», afegeix Badia.
En això, també coincideix l'alcalde del municipi, Pep Berga. «És l'equipament cultural més utilitzat, amb diferència», assegura. Berga diu que si es comparés amb el sistema de salut, seria l'equivalent al CAP i la resta d'equipaments culturals, els serveis especialitzats. Per a Berga, el prestigi i el reclam que té la biblioteca «entronca» amb el fet que el municipi tingués una de les primeres instal·lacions d'aquestes característiques: «No en tinc cap dubte».
L'equipament organitza entre 150 i 200 activitats l'any. La majoria dedicades al foment de la lectura i compta amb un públic «fidel». Però també n'hi inclou d'altres amb la voluntat d'acostar-se al model de biblioteca del segle XXI. «Volem que hi passin coses, que sigui un lloc de cohesió social», explica Badia. Per això, cal fer petites passes i, com diu Berga, trencar encara molts «estereotips». «Un dia vam fer un recital poètic amb música mentre la biblioteca estava oberta i molta gent que estava llegint s'hi va acostar. És una feina de formigueta i, segurament, no serà fàcil», afirma Badia.
«Potser cal reservar un espai o una zona de silenci, però en una biblioteca hi ha de poder passar de tot», diu Berga. «Les biblioteques han passat de ser un lloc on podies anar a llegir o a buscar un llibre que llegies a casa a tenir un paper d'espai de relació, de punt de trobada», insisteix l'alcalde. De fet, afegeix, tenen un «prestigi social enorme». «A tothom li agrada tenir una biblioteca a prop de casa i això no passa amb tots els equipaments», remarca.
Atena, una xarxa única
Des d'aquest any, totes les biblioteques catalanes han quedat unificades en una xarxa única, Atena, que aplega documents i usuaris de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya. En total, es posen en comú 15 milions de documents, accessibles per a qualsevol dels 4 milions d'usuaris. La unió estava prevista per llei des del 1993 però no s'ha materialitzat fins aquest any. «Ara qualsevol carnet serveix per anar a la biblioteca de qualsevol municipi», detalla Joan Carles Garcia, diputat de Cultura de la Diputació de Barcelona i alcalde de Tordera.
La directora de la Biblioteca d'Olot creu que Atena posarà facilitats als usuaris i permetrà resoldre un dels principals problemes dels equipaments, la falta d'espai. La nova xarxa compta amb 429 equipaments i un nou servei de préstec interbibliotecari que universalitza tots els recursos disponibles.
