Aquest any 2021, en plena pandèmia, hi ha hagut bandes que s’han atrevit a gravar disc, editar-lo i presentar-lo en algun que altre concert (malauradament no tots els que es voldrien). Ha estat el cas de Blanquito Zurdito, el projecte de Lluís Figueras, un veterà de la guitarra a Girona.

El disc és essencialment de blues, amb diversos temes instrumentals, i tant n’hi ha d’elèctrics com d’acústics (fifty-fifty). Es va gravar entre els Estudis Ground de Cornellà de Terri i el propi home studio de Figueras. Ha estat mesclat per Javi Galván i masteritzat per Mario J. Alberni a Kadifornia Mastering, a Cadis.

No obstant ser un disc de blues, com és obvi per la seva proximitat estilística, existeixen moments folk o rock, que tenen una base molt notòria del que van anar establint Woody Guthrie, Robert Johnson, ... en el folk i el blues del primer terç del segle XX, sense deixar de banda ni renunciar a les influències més notòries que es poden veure al disc i que es refereixen a artistes molt més actuals (Buddy Guy, Peter Green,...).

L’inici del disc amb Kyn, amb un riff al més pur estil Ben Harper, ja dóna una pista del tacte de Lluís Figueras a la seva guitarra i el groove rítmic que s’entreveu que s’iniciarà, amb una bateria contínua perfectament executada pel nicaragüenc Bikentios Chávez, que li dóna molt de joc al tema. Una de les joies del disc.

Els tocs més actuals, més propers a Iron & Wine o My Morning Jacket o a alguns artistes de l’estil “americana”, els podem veure a My days, amb el protagonisme d’un arpegiat acústic molt lineal i eficaç, i a Night & Day, que conté la tornada més addictiva del disc, fàcil de recordar i entonar.

Come On, Let the Goog Times Roll, energia blues pura, amb guitarres enèrgiques i potents, resulta ser una composició no pròpia de Lluís Figueras, però no per això hem de lloar menys la capacitat de fer-la sonar meravellosament intensa.  

Sara’s farm, un tema proper al Folk més appalachian, és tota una oda a la música dels anys 20-30 del segle passat, òbviament més modernitzada. Un tema que és la perfecta banda sonora per alguna pel·lícula dels germans Cohen (seria perfecta per O Brother!).

En definitiva un disc que ha begut de moltes fonts, que mereix la pena tenir en compte.