Quan es va estrenar Reiseführer al Teatre Lliure l’any 2019, el públic podia tancar l’espectacle ajudant els actors a construir un puzzle gegant que ocupa tot l’escenari o bé marxar tot xino-xano, al seu ritme. Ara no pot fer ni una cosa ni l’altra, coses del Procicat.

Però aquest no és ni de bon tros el canvi principal respecte al muntatge prepandèmic que pateix l’obra amb què La Ruta 40 vol analitzar un fenomen que genera sentiments ambivalents: el turisme. En un moment en què la covid ha trastocat del tot la mobilitat, totes les contradiccions que la companyia posa sobre la taula queden tenyides de nostàlgia pel món d’abans. Potser no ens agradava del tot, però era el nostre.

Premi de la Crítica 2019 al millor espectacle de petit format, la proposta dirigida per Ferran Dordal planteja en 105 minuts d’humor i diàlegs xarbotadors els mil i un dilemes que tots tenim entorn del viatge i l’experiència convertits en béns de consum, del com és que tothom vol ser viatger i no turista al metafísic què hi ha darrere d’una fotografia manipulada per recordar un moment millor del que en realitat va ser.

L’espectacle que aquest cap de setmana va ser a La Planeta funciona la mar de bé per disseccionar el relat fragmentat i incomplet dels llocs en què se submergeix qualsevol turista. Des de la platea enyores ser-ne mentre els tres intèrprets delimiten, retallen i enganxen bocinets de souvenirs, recorreguts massificats, falsos reclams i visites absurdes per construir un trencaclosques de contrasentits que, vistos des d’on som ara, ens fan lamentar tant l’excés de turisme d’abans com la manca de visitants que hi ha ara.