No per menys esperada, la notícia de la mort de Pau Donés va sacsejar fa un any el panorama musical espanyol i llatinoamericà, una ferida que encara no ha cicatritzat, mentre les seves cançons i la seva lluita perviuen entre els seus fans i a través de la seva família mitjançant el projecte 'Jarabe contra el càncer'.

Va ser en el matí del 9 de juny del passat any quan, en un breu comunicat publicat en les xarxes socials, la seva família va donar a conèixer la defunció del líder de Jarabe de Palo als 53 anys, després d'haver recaigut en un càncer que li va ser diagnosticat el 2015, i del qual un any després va arribar a proclamar que s'havia curat.

L'empitjorament del seu estat ja era visible des de mesos abans, quan Donés, en ple confinament per la covid, va decidir publicar el vídeo de la cançó 'Vuelvo', gravat al balcó de la seva casa, o en la seva aparició en el videoclip del senzill 'Eso que tú me das', al costat de la seva filla Sara, a penes dues setmanes abans de la seva mort. Coneixedor del seu fatal destí, havia decidit avançar part del seu últim àlbum, 'Tragas o escupes', el seu retorn oficial a la música, i la cançó triada, de to vitalista i optimista, era una manera d'agrair a tots els seus seguidors el seu suport en els moments més difícils de la seva vida.

'Eso que tú me das' va ser també el títol del documental que li va dedicar el periodista Jordi Évole després de conversar amb el cantant en els seus últims dies a la seva casa de la Vall d'Aran, i on Donés expressa a cor obert els seus pensaments, pors i desitjos. Un Donés extremadament prim, intubat i a penes amb un fil de veu que, en la seva conversa amb el periodista, és capaç de fer broma i de parlar amb serenitat de la seva situació, i en la qual assegura que se sent "feliç", encara que matisa que és "una felicitat cabrona", perquè pensa que per què no es pot quedar uns anys més gaudint de la vida.

Un documental que es va presentar al Festival de Màlaga a la fi d'agost, va arribar als cinemes el 30 de setembre, on va collir un notable èxit, i que tornarà a emetre la Sexta avui, en complir-se un any de la desaparició del cantant.

Les reaccions per la mort de l'autor de 'La Flaca' i el reconeixement de la seva influència com a referent de la música llatina van arribar immediatament d'artistes com Alejandro Sanz, Ana Belén, Luz Casal, Estopa, Hombres G, Bunbury, Antonio Orozco, Ismael Serrano, Pablo Alborán o Rozalén a Espanya, i de Rubén Blades, Jorge Drexler, Juanes o Carlos Vives des de Llatinoamèrica, entre molts altres.

Tres dies després del decés, en una trobada que van mantenir els Reis a Madrid amb professionals del món de la creació i la cultura, Felip VI va voler recordar la figura de Pau Donés, a qui uns anys abans havia trucat per telèfon per a interessar-se pel seu estat de salut, segons havia confessat el cantant en una entrevista.

Els 40 Music Awards de desembre van tenir el seu moment més emotiu amb un homenatge a Pau Donés i el lliurament d'un Golden Music Award a títol pòstum per la seva trajectòria, i l'11 de desembre es va publicar un altre videoclip de Jarabe de Palo, en aquest cas de la cançó 'Misteriosamente hoy', amb imatges gravades durant els últims dies de vida de Donés, en les quals se'l veu passejant per la muntanya amb el seu gos Fideos.

L'últim Consell de Ministres de l'any 2020 va aprovar la concessió a Pau Donés, a títol pòstum, de la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles arts.

El primer aniversari de la defunció de Donés portarà nous actes de reconeixement i homenatge a l'artista per part d'amics i admiradors, així com iniciatives per a recaptar fons per als projectes de lluita contra el càncer en els quals estava involucrat. També el pròxim 24 de juliol se celebrarà en la localitat d'Osca de Montanuy, molt vinculada al cantant i la seva família, un concert homenatge dins del festival Sonna Huesca, en el qual actuaran els seus companys de Jarabe de Palo interpretant molts dels temes més coneguts del grup al costat d'altres músics del panorama nacional, com Adrià Salas (la pegatina), Marinah (Ojos de Brujo) o La Mari (Chambao).

Seran uns actes amb un indubtable rerefons emotiu amb els quals, d'alguna manera, s'intentarà suturar una ferida encara massa recent perquè pugui arribar a tancar-se.