Sorprèn al lector d’avui que una «novel·la campestre» com La niña duende (La Petite Fadette), que relata la càndida història de dos joves que s’enamoren i acaben unint-se en matrimoni, sense component obscè o mordaç, fos inclosa el segle XIX en l’Index Librorum Prohibitorum (Índex dels Llibres Prohibits) del Vaticà.

I resulta encara més sorprenent que la primera traducció al castellà de l’obra, publicada a França el 1849, no veiés la llum a Espanya fins a 1982, gairebé segle i mig després, ja que el règim franquista, basant-se en l’antecedent vaticà, mai va autoritzar-ne l’edició. El motiu de la reprovació no residia tant en la trama de la novel·la ni en la condició dels seus personatges com en la singular personalitat del seu autor, George Sand, una dona el veritable nom de la qual va ser Amandine Lucile Aurore Dupin. Exponent del romanticisme literari, ella va tenir, segons els seus biògrafs, una intensa vida social i amorosa, i va ser la gran musa del cèlebre compositor i pianista Frédéric Chopin, amb qui va mantenir un idil·li durant una dècada.

De família aristocràtica, Aurore Dupin va esdevenir baronessa de Dudevant en casar-se amb 18 anys amb Casimir Dudevant, amb qui va tenir dos fills i de qui es va separar nou anys després. Va ser precursora dels ideals feministes, va defensar l’amor lliure, es va declarar republicana a una França encara monàrquica, va abraçar les doctrines del socialisme humanitari, es va posar de la banda dels més desfavorits, va denunciar les injustícies socials i va tenir molt poder de convocatòria entre la intel·lectualitat.

Amiga de Gustave Flaubert i Alexandre Dumas, va ser una dona inquieta, amb una personalitat arrasadora, que fumava i vestia com un home, i que va arribar a incomodar en la seva època a l’estirp més immobilista i conservadora. La niña duende, publicada per Alba Editorial, és una de les seves quatre novel·les de temàtica bucòlica, ambientada a la regió francesa de Berry, on residia la seva família paterna i on va passar la infància. La història narra algunes de les peripècies que, en la seva infantesa i adolescència, viuen dos bessons, Sylvinet i Landry, per desembocar, com a nus de la novel·la, en el sentiment d’amor que, de forma inesperada, sorgeix entre aquest últim i una jove de família pobra, la petita Fadette, que, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva àvia, una dona menyspreada al poble i amb fama de bruixa.

Amb un cert aire de conte de fades, presenta una història d’amor que sembla impossible d’inici, per les diferències de classe i els prejudicis socials cap a la jove, amb fama d’antipàtica, bruixa i poc agraciada en el físic. Però, a mesura que la trama es desenvolupa, la imatge de Fanchon Fadet bascula cap a la d’una dona intel·ligent, solidària, amable i atractiva que s’obre pas en un ambient rural i provincià i aconsegueix revertir la seva reputació. El llibre, magistralment escrit, atrapa el lector fins embolicar-lo en una atmosfera en la qual no només triomfa l’amor, també la fe en la convivència, el progrés i la solidaritat.