Dos sarcòfags buits. Aquesta ha estat una de les troballes que més ha sorprès a l’equip d’arqueòlegs del Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, que, tal i com va avançar el Diari de Girona el passat mes de maig, han localitzat les restes de la basílica catedral de l’antic bisbat d’Empúries al sector de Santa Margarida.

Les tombes, situades sota el paviment a banda i banda de l’altar i elaborades amb pedra de Narbona, es mantenien perfectament tapades. En obrir-les, però, va arribar la sorpresa, i és que les relíquies havien estat extretes i traslladades a un «lloc més protegit», assenyalen els experts. «Tenim clar que no va ser un espoli, era algú que destapava la tomba amb respecte, desplaçava les relíquies perquè no les trobés l’enemic i la tornava a tapar». Una pràctica que, segons puntualitzen, «no era gens habitual».

La importància, que alhora esdevé la gran incògnita, és qui eren aquests dos personatges. En aquest sentit, es localitza una pista en un dels dos sarcòfags en forma d’inscripció lateral esgrafiada: Secundus. El sarcòfag, a més, contenia un forat superior per veure i tocar les relíquies. Per la rellevància de l’emplaçament de les tombes, els experts apunten que es podria tractar d’una personalitat destacada de la comunitat o d’un bisbe, però aquesta darrera no es podrà provar, ja que de bisbes emporitans només se n’han documentat sis i el nom Secundus no figura en cap registre. Tampoc descarten, però, que pogués tractar-se del primer bisbe d’Empúries. Per la seva banda, a l’interior del segon sarcòfag s’ha localitzat una àmfora eivissenca i s’han trobat cinc tombes més, que de moment no s’obriran.

Aquesta descoberta s’inscriu en la gran troballa: la confirmació de la situació del conjunt episcopal emporità d’època tardo antiga i la descoberta de les restes de la basílica-catedral de l’antic bisbat d’Empúries, una de les edificacions més importants del conjunt. La campanya d’excavacions, realitzada entre el 6 d’abril i el 12 de maig, s’inclouen dins el programa de l’actual projecte quadriennal de recerca arqueològica (2018-2021), centrat en l’estudi de les antigues àrees portuàries d’Empúries. L’objectiu de les excavacions, que donen continuïtat a les realitzades en el mateix sector al 2020, era determinar la naturalesa i la funció de les edificacions situades al nord de l’actual església de Santa Margarida.

Els treballs han permès confirmar que en aquesta àrea hi havia un conjunt episcopal tardoantic i que les seves edificacions eren l’epicentre del nou nucli habitat sorgit després de l’abandonament de la ciutat romana. Els primers treballs havien permès localitzar el baptisteri, de planta quadrada i amb una piscina baptismal al centre. Ara, s’ha trobat part del que seria la basílica, amb una construcció de tres naus situada a nord. L’excavació del sector de l’absis i d’una part de la nau central i lateral sud ha permès, per primera vegada, conèixer amb detall com era aquesta construcció. Així, se sap que l’absis estava situat a llevant i constava d’una zona on hi havia l’altar, sustentat amb un antic pedestal d’escultura amb una inscripció, provinent del fòrum de la ciutat romana, possiblement dedicada a Manio Cornelio Saturnino, que fou magistrat d’Emporiae al segle II dC. Davant de l’altar hi havia també un espai o presbiteri i, a un nivell inferior, la zona del cor reservada als membres del clergat. A l’entorn d’aquesta zona, amb el temps, s’hi disposaren també altres enterraments amb sarcòfags de pedra i coberta a doble vessant decorada amb acroteris.

A més, s’ha descobert un amagatall en un esglaó amb 184 monedes de bronze, encunyades entre els segles IV i V dC. La hipòtesi amb la que treballen els investigadors és que haurien estat guardades en una bossa d’un material similar al cuir, fet que hauria permès que, en desintegrar-se, s’haguessin pogut conservar agrupades. «Són monedes d’ús quotidià d’un valor mitjà-baix», asseguren. La hipòtesi, però, és que es tracti «d’imitacions» i no de monedes oficials.

Tot i que la intervenció només ha permès descobrir una part de la planta, els elements conservats, com els pilars de la nau sud, permeten estimar que l’amplada de la basílica era d’aproximadament 13 i 14 metres i que la seva longitud era superior als 20 metres. L’origen d’aquest complex es remunta a finals del segle IV i, amb les successives reformes, apunten que va perdurar fins a finals del segle VII o principis del segle VIII. «Ara tenim el baptisteri i la basílica-catedral. Ens queda per a descobrir el palau episcopal i hi podria haver també una capella funerària», remarca l’arqueòleg que ha dirigit l’excavació, Pere Castanyer.

Una troballa «excepcional»

Castanyer qualifica la troballa «d’excepcional» no només perquè hi ha molt poques basíliques d’aquesta etapa a Catalunya, sinó també perquè permet enllaçar l’Empúries greco-romana amb la medieval. «Ens permet tenir un fil conductor històric des del grecs. Pel coneixement històric i patrimonial del país és extraordinari», afegeix. I és que, tot i la superposició de restes medievals posteriors, els investigadors creuen que l’avanç de les excavacions permetrà reconstruir la seva planta completa.