La nit de l’11 de gener de 1980, les estances del Monestir de Sant Esteve de Banyoles respiraven tranquil·litat, silenci i foscor. Mentre tothom dormia, el conegut lladre internacional Eric el Belga, que ho sabia, va aprofitar per entrar a la sagristia del monestir i robar les 28 figures de l’arqueta de Sant Martirià, un dels tresors més preuats de la ciutat. L’agilitat i rapidesa d’aquest prolífic lladre, li va permetre fugir amb les peces i no va ser fins l’endemà que el mossèn Gelpí va descobrir-ne el robatori. Aquest és el fil conductor de la nova visita guiada Robatori sacríleg al Monestir de Banyoles. La visita repassa tots els passos que va fer Eric el Belga, com van entrar durant l’ofici de la tarda i com es van amagar per no ser descoberts. Durant l’activitat els visitants també podran veure l’arqueta que es troba exposada al monestir i admirar les 23 figuretes recuperades.

El recorregut per l’interior del monestir ensenya el forat on van amagar-se els lladres, com van deixar la sagristia –dins la qual hi havia el reliquiari gòtic- i les peripècies que van fer per sortir del monestir. Perquè si bé van planificar a consciència la primera part del robatori, un cop ja tenien les figuretes dels sants, els lladres van anar amunt i avall del recinte buscant una sortida. Aquest és el fil argumental de la nova visita guiada que els Museus de Banyoles estrenen aquest estiu. Robatori sacríleg al Monestir de Banyoles, que pren el nom d’un titular de premsa de l’època, ressegueix els passos de la banda de lladres durant aquella nit infame.S’hi explica com van amagar-se en un forat d’unes excavacions per no ser descoberts i, com si es tractés d’un argument de novel·la negra, el públic es converteix en detectiu i reviu els fets. Les visites es faran mensualment en horari nocturn, a les deu de la nit, per crear la mateixa atmosfera del moment.Les reserves, a un preu de 4 euros, es poden fer a través del Museu Arqueològic Comarcal.

Encara queden escletxes –perquè del cert, no es podrà saber mai què van fer els lladres- però també vestigis, com els danys que la banda va fer a la porta de la sagristia, a l’interior de la qual es custodiava l’arqueta.Erik el Belga i els seus sabien el que es feien. Però el robatori va ser planificat en part. Després d’accedir a la sagristia i obrir l’armari on hi havia el reliquiari gòtic, van robar-ne les 28 figures dels sants –avui, se n’han recuperades 23- i també van arrencar-ne les ornamentacions de plata. Rere seu, van deixar un gran escampall.

«Generen un cert caos, obren calaixos, treuen objectes i aboquen el vi; s’emporten algunes peces de valor, però d’altres, com el bust de plata del segle XVII de Sant Martirià, no se l’enduen», concreta la guia turística Clara Bayarri. Ella és la veu que ressegueix què van fer els lladres aquella nit.La visita permet descobrir com, si bé la banda va planificar bé el seu objectiu, no va fer el mateix amb la fugida. Van intentar forçar algunes portes i al final van aconseguir sortir per un accés que donava al claustre (actualment, tapiat i que es fa servir de magatzem).Des del claustre, van fer-se fonedissos. I amb ells, durant anys, les diferents figuretes de l’Arqueta, que no es recuperaran –i tan sols, en part- fins molt temps més tard.