Els fans de l’humor més classicot, de la caspa i les burles masclistes, patirien. Els tiquismiquis, tres quarts del mateix. Aquells que li busquen tres peus al gat, els que volen ser tan extremadament correctes que acaben avorrint. I sobretot, Gabriel Rufián. El polític d’Esquerra Republicana per Catalunya va ser l’ase dels cops, un rere l’altre, dels monologuistes d’El Soterrani que divendres a la nit van actuar a la Casa de Cultura de Girona. No era Rufián, ni de bon tros, el fil conductor. De fet, no n’hi havia pas, de fil conductor. Dues hores baixant una carretera eterna sense frens. Adrenalina per a un públic entregat, que va riure i aplaudir molt i més. Amb raó, perquè des de Joel Díaz, el mestre de cerimònia, fins a Magí Garcia, Maria Rovira (Oye Sherman), Manel Vidal, Ana Polo i Josep Català, no hi va haver temps per distreure’s amb els problemes diaris. Ni per mirar el mòbil. Era el moment de deixar-se anar i gaudir.

Dalt de l’escenari, l’humor sense corrector va fluir. Ningú hi va posar cap objecció. El trastorn per dèficit d’atenció va compartir espectacle amb el feminisme, l’holocaust, el sexe o el dilema de si ser runner enganxa menys, igual o més que l’heroïna. No era necessari buscar-li cap mena de relació. Era l’hora de parlar sense filtres. D’explotar l’humor més negre i també el més reivindicatiu. El que parla d’Auschwitz, el coronavirus o del malestar que pot suposar que les cuixes, al córrer, puguin encetar-se. Tot al mateix temps. Com una mena de còctel explosiu, que funciona i triomfa allà on va. També a Girona. El Soterrani és un dels espectacles que formen part del Festimams d’aquest 2021. Canvi de format respecte d’altres edicions anteriors, però la mateixa mescla sempre encertada de sumar-hi l’humor a la gastronomia. El tastet d’ahir, uns vins de la DO Empordà. Ni prenent-se un parell de copes, Rufián veuria amb massa bons ulls el que s’hi va coure. Potser ni ho entendria.