Últimes hores per a la preestrena de l’últim treball del cantautor Joan Dausà, que es publicarà a la tardor. Un retorn als escenaris que l’il·lusiona i que es planteja com «

si hagués convidat els amics a casa per veure què els semblen les cançons».

L’última vegada que el públic va veure Joan Dausà en concert va ser des de la dutxa de casa seva en un repte que va llençar a través de les xarxes socials durant el confinament.

Era la primera setmana que tots estàvem jugant a quedar-nos a casa. Volia fer alguna cosa divertida per a retrobar-nos amb l’excusa de les cançons, trencar el silenci i treure ferro al moment delicat que estàvem vivint. Sincerament pensava que cantaria en pijama i no sota la dutxa. Però ja no podia fer-me enrere.

La seva retirada temporal dels escenaris el gener del 2020 té un punt profètic.

Totalment. I vam anunciar que tornaríem a mitjans del 2021.

Quina incidència ha tingut la pandèmia en la gestació del nou disc?

Ha fet que fos més èpic, de superació i de lluita personal i col·lectiva. És un disc emocional amb moments de ràbia però també de positivisme.

I en les lletres?

Pensant en el que hem viscut, les lletres es podran vincular en molts moments. Hi ha una cançó que parla del fet que molta gent no s’ha pogut acomiadar dels familiars o dels amics. Aquí sí que hi ha un homenatge.

Quan va presentar el seu tercer disc, Ara som gegants, va dir que havia volgut mostrar el seu costat positiu. Quina faceta de Joan Dausà es podrà veure en aquest quart disc?

He seguit en la línia positiva i enèrgica, però un positivisme amb més ràbia i amb més força. Aquest quart disc és gairebé una reivindicació del positivisme. I hi ha més lluita. Suar llàgrimes per a aconseguir un objectiu.

Com ha estat el procés creatiu del nou treball?

Sobre la marxa. He anat fent cançons i he anat veient què proposaven. Quan tens les cançons veus cap on va el disc i intentes buscar les que t’ajuden a explicar el disc. Ha estat més un resultat a posteriori. I m’he trobat de què havia parlat. Hi ha de tot, cançons nostàlgiques, potents, lluminoses, romàntiques.

De què se sent més orgullós?

De la força col·lectiva. És un disc més eclèctic, cada cançó té la seva personalitat i aporta la seva part al disc.

Com el definiria en dues paraules?

Èpic i lluminós. Va per aquí. Èpic per la lluita, per l’ens en sortirem, i lluminós perquè transmet llum per on agafar-se.

Un disc que es preestrenarà avui a Empúries, tres mesos abans que es publiqui, en el marc del cicle «Respira». Com està vivint aquestes darreres hores abans de compartir per primera vegada les cançons?

Em ve molt de gust. És com si hagués convidat els amics a casa per a veure què els semblen. Té aquesta cosa d’exclusivitat i, a més, fer-ho en un entorn tan privilegiat. A més, l’Escala és un lloc des d’on he composat part de les cançons del nou disc.

Com enfoca l’etapa postpandèmia?

El repte és anar veient com podem refer ponts i projectes que han caigut o que estan tremolant. Al llarg d’aquest any i mig hem après que res és definitiu ni res és segur. Hem d’anar fent pas a pas amb la màxima coherència i responsabilitat.