«La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens la prenem»

Músic psicòleg o psicòleg músic? 

Psicomúsic. En realitat psicòleg de professió i músic d'afició. La psicologia em dóna per viure i la música em dóna vida.

De què serveix la ironia, tan present als seus texts?

Pot ser curativa, és distància, és prendre-s'ho d'una altra manera. És una bona eina.

Ens prenem la vida massa seriosament?

Sí. La vida és un 10% el que ens passa i un 90% com ens la prenem. Va la pena prendre's la vida una mica a conya, el dramatisme ja el trobarem. No sempre, és clar, de vegades també toca plorar, i plorar sempre va bé.

A la Catalunya actual hi ha més feina per a psicòlegs que per a músics? 

Potser sí, hi ha molta tonteria i la gent viu malament en determinades circumstàncies, podent tenir les eines per viure millor.

Sap alguna cosa dels humans, després de tants anys exercint?

Molt, el llibre que més m'agrada llegir és el llibre de les persones que he tingut al davant. Dóna molt plaer llegir aquests llibres, a mi m'encanten les persones.

Els pacients ensenyen?

Oi tant, cada dia aprenc d'ells. Depèn molt de l'actitud del psicòleg. Jo sóc el que va escoltant mentre l'altre es cura. Si el pacient diu una sèrie de coses és una caixa d'eines, si també hi poses les teves, són com dos jugant, esteu jugant la mateixa partida. Però amb les que sol quedar el pacient és amb les seves, no amb les que porta el psicòleg.

Una mani ha de ser una festa, segons manifesta? 

Hi ha moltes manis (riu) jo estic més per manifestar-me a favor de la persona. La persona és un paisatge únic, prefereixo mirar persones que paisatges.

Es manifestaria abans per persones que per banderes?

I tant, estic per la persona, no per la bandera, des de fa molt de temps.

Es pot estar alhora trist i feliç?

Sí, si ens permetem la tristesa i la desfoguem. La tristesa és un sentiment natural no artificial, forma part de la persona. Quan la persona es permet la tristesa d'una pel·lícula, un llibre, una escultura... es sent molt bé, observant aquesta tristesa. Si et dónes permís per sentir tristesa, pots sentir força felicitat.

Per què la raó és un tractor?

M'ho va dir un pacient: la raó és un tractor quan oprimeix els sentiments, quan dicta com ens hem de sentir. Llavors esclafa la persona. Aquesta raó lògica va molt bé, per entendre'ns, si la posem al servei del coneixement. Però quan la raó és una dictadura -deixi'm dir-ho així: una bandera-, esclafa els sentiments i la mateixa persona.

La soledat és càstig o premi? 

És un estat natural de la persona, però és viscuda socialment com un càstig: «si segueixes així et quedaràs sol». Però la soledat pot ser feliç, com deia Leonardo da Vinci «quan seràs sol, tu seràs». Viure bé amb un mateix és l'hòstia, està molt bé.

Per què han desaparegut els gossets mecànics dels cotxes? És una conspiració mundial?

(Riallada) La resposta és que no ho sé. És una imatge que em va suggerir una neboda: el psicòleg que posa cara de tonto i assenteix, com feien aquells gossets. Per què deuen haver desaparegut?