A ritme de musical, amb estrelles omplint la famosa catifa vermella del Palais de Festivals i celebrant el retorn a la presencialitat després de la cancelació de l’edició 2020. Així ha inaugurat Canes aquest dimarts la 74a edició del certamen, amb l’estrena mundial de Annette, el molt personal musical de l’inclassificable director francès Leos Carax protagonitzat per Adam Driver i Marion Cotillard. Carax, que torna a Cannes després de l’èxit de Holy motors del 2012 ha estat pràcticament una dècada sense rodar. El seu és un musical personalíssim, que fuig de qualsevol convencionalisme i amb una esplèndida banda sonora del duet de culte nordamericà Sparks.

Però sens dubte, l’autèntica estrella de la cerimònia inaugural ha estat Jodie Foster. L’actriu i directora nord-americana, que va trepitjar Cannes per primera vegada el 1976 -amb només 14 anys- per presentar Taxi driver de Martin Scorsese, ha recollit la Palma d’Or honorífica per la seva llarga i excepcional trajectòria. Foster, que demà tindrà un molt esperada trobada amb els mitjans de comunicació, és la primera gran estrella de Hollywood que aterra a Canes, juntament amb Spike Lee, que presideix un jurat que tindrà molta feina: mai el festival havia programat 25 pel·lícules a competició per la Palma d’Or, fet que demostra l’excepcionalitat d’aquesta edició.

A la roda de premsa del jurat, el director afroamericà Spike Lee ha carregat amb la seva habitual vehemència contra Trump i Putin, fent diversos al·legats polítics. Lee ha dit literalment que els negres segueixen sent “caçats com a animals” als Estats Units. Acompanyat per la resta de membres del jurat, entre els quals hi ha les actrius Maggie Gyllenhaal i Melánie Laurent o les realitzadores Jessica Hausner i Mati Diop, Spike Lee ha acaparat totes les mirades pel seu discurs directe i sense pèls a la llengua.

Canes s’ha posat en marxar amb aparent normalitat, tot i que són ben visibles els estrictes protocols Covid per accedir a tots els espais del festival. Durant aquest dimarts ja s’ha fet evident una molt menor afluència de premsa i acreditats respecte al que és habitual. Mentre els acreditats provinents d’Europa pràcticament s’han mantingut, d’altres zones, com Àsia i Llatinoamèrica, gairebé no tenen presència al festival.