L’escriptor, poeta, traductor i director teatral Jordi Cussà (Berga, 1961) va morir ahir a la matinada als 60 anys. L’autor havia publicat una quinzena d’obres narratives, la més recent El primer emperador i la reina Lluna (Comanegra), aquest mateix any. Una extensa història d’aventures centrada en l’emperador xinès Qin Shi Huangdi. En una entrevista amb motiu de la publicació del llibre, Cussà va dir que la gràcia de les novel·les és la redacció i que «és igual que facis un llibre sobre l’emperador de la Xina com sobre un gos de sota casa».

Una de les obres més destacades de l’escriptor va ser Cavalls salvatges, publicada l’any 2000 i on va reflectir el brutal impacte de l’heroïna a Espanya en els anys 80 i 90. Una novel·la en què apareixen històries reals, històries de molts joves que «es van deixar la pell en l’heroïna», tal com deia l’autor.

Altres novel·les publicades per Cussà van ser La serp (2001), ficció històrica situada a la Catalunya medieval; la novel·la infantil L’alfil sacrificat (2003, premi Fiter i Rossell 2002); Apocalipsis de butxaca (2004); El noi de Sarajevo (2010, premi El lector de l’Odissea 2009); Formentera Lady (2015) i El trobador Cuadeferro (2016), recreació de la vida de Guillem de Berguedà. El 1978 va ser cofundador de la companyia Anònim Teatre, amb la qual va estrenar diversos muntatges, bona part dels quals basats en obres seves. També va traduir de l’anglès al català una quarantena de títols.

«El Jordi ja no hi és i no tenim ni les paraules ni l’oxigen per dir-vos el forat que ens deixa (...) Les lletres catalanes perden un gegant inesborrable. I no tenim ni les paraules ni l’oxigen», va anunciar ahir Comanegra en una piulada. Representants del sector literari va reaccionar també a la mort de Cussà a través de les xarxes. L’editorial Comanegra publicarà més endavant la darrera novel·la de Cussà, Les muses, tal com va avançar ahir La Vanguardia.