Carla Frigola, coneguda amb el nom artístic de Carla Frigo, és una jove cantant gironina de divuit anys, natural de Lloret de Mar, que s’ha convertit en tot un fenomen al Regne Unit a través de la plataforma Tik-Tok. Un vídeo seu on apareixia amb una samarreta del Chelsea la va disparar a l’estrellat i ja ha superat els 1,6 milions de seguidors en aquesta xarxa, als quals cal sumar els 300.000 que acumula a Instagram. Frigo vol triomfar com a cantant, però també estudia disseny de moda a Barcelona, l’altra seva gran passió. Neta de l’històric exfutbolista de l’Espanyol Joan Martínez Vilaseca, també conegut per haver estat al futbol base del Barça descobrint talents més de tres dècades, ha firmat per la multinacional Warner Music.

Una samarreta del Chelsea la va ajudar a fer el gran boom a Tik-Tok, on té 1,6 milions de seguidors. És futbolera?

A casa sempre hi ha hagut ambient de futbol. El meu avi (Joan Martínez Vilaseca) era futbolista professional i entrenador i, és clar, és un esport que sempre he viscut de molt aprop. Realment en aquell moment portava la samarreta del Chelsea però en podria haver portat una altra qualsevol.

També va fer que fos molt coneguda al Regne Unit. Com es viu això de tenir seguidors d’un altre país?

La veritat és que m’agrada molt tenir seguidors fora d’Espanya. El fet de donar-te a conèixer amb un idioma com l’anglès fa que arribis a un públic més ampli. De fet de més jove m’encantava el pop anglès, Beyoncé, Rihanna, ara les meves referències són més urbanes.

L’entrevistem com a cantant però en realitat té moltes altres facetes: influencer, tick-toker, i, a més, també fa disseny de moda. Amb quin d’aquests perfils s’identifica més?

Cent per cent amb cantant i disseny de moda. El Tik-Tok i l’instagram només els utilitzo per visualitzar el meu treball com a cantant i poder augmentar la meva fama, però no m’agrada que em diguin que soc influencer o tik-toker, perquè no m’hi sento.

No deu ser gens fàcil combinar les dues coses. Com s’ho fa?

És realment difícil combinar moda i música, que són les dues coses que faig a temps complet, però suposo que la clau és anar fent cada dia una mica. Aquest any ha costat perquè he hagut de treballar molt.

Tik -Tok ha aconseguit posicionar-se com a una plataforma clau per a la indústria musical. Tenir tants seguidors li ha servit per fitxar per Warner Music Spain?

No. La discogràfica em va fitxar quan feia segon de Batxillerat arran d’un vídeo que van veure per Instagram. Però els seguidors que tinc a Tik-Tok i Instagram em segueixen per un tema superficial com el físic, no per les meves cançons. En canvi, els fans que tinc de la música els he aconseguit des de zero. És clar que segur que hi ajuda, però s’ha de tenir en compte que un cop t’identifiquen com a tik-toker, això anul·la qualsevol altra faceta que puguis tenir.

Per tant, es podria dir que ara el seu objectiu és desmarcar-se de l’etiqueta de tik-toker i centrar-se molt en la de cantant, no?

Sí, exacte. És el que porto fent des de fa molts mesos.

Té només divuit anys i el seu productor, vint-i-dos. Poden podeu arribar a tenir una trajectòria internacional?

És l’objectiu que volem aconseguir. Ser jove no és cap inconvenient sinó tot el contrari. A més, en ser els dos tan joves ens entenem molt a l’hora de compondre i fer els temes perquè tenim els mateixos gustos. A més, parlar en anglès també obre moltes portes i estem anant a per totes per aconseguir-ho, per fer-ho realitat.

Els fans que té en la música són principalment anglesos?

Sí. Si si fixa, en l’últim tema, I’m Blessed, ja he treballat amb una estètica molt més europea que crida l’atenció a altres països fora d’Espanya. En canvi, els dos primers temes, Veneno i Adentro són molt d’aquí, i no em vull tancar en el context espanyol. He d’aprofitar la fama internacional que tinc a Regne Unit. I’m Blessed és una mostra de la transició que vull fer en la meva carrera professional.

De fet en només vuit mesos ha tret quatre temes, i de dos gèneres diferents: reggaeton i trap. Està experimentant per trobar el seu gènere musical, o simplement fa el que sent?

Faig el que sento i ara em ve de gust experimentar amb diferents gèneres musicals. Crec que això també forma part del meu procés com a artista, però vull explorar perquè no vull ser «la nena del reggaeton» A més, vull aprofitar que escolto molta música variada per influenciar-me i poder fer el que em vingui de gust.

Estar acostumada a tenir milers de likes a les xarxes socials l’ha portat ha tenir un nivell més alt d’autoexigència amb la música?

Sí, quan vaig començar em passa molt perquè, a més, soc una persona molt exigent amb mi mateixa. Fins que vaig entendre que no podia autoexigir-me uns nivells tan alts en la música perquè acabava de començar, mentre que a Instagram i Tik-Tok ja feia molt temps que hi estava. Soc conscient que és una cosa que he d’anar fent a poc a poc sense posar-me pressió ni flagelar-me.

Aquest èxit ha estat qüestió de sort o benedicció?

No. En realitat he estat treballant en això des dels set anys i des de sempre ha estat el meu somni.