Els sondejos duts a terme durant aquest mes de juliol a l’entorn del castell de Llívia han servit per treure a la llum restes que constaten que aquesta zona va estar ocupada durant l’època visigòtica, entre els segles V i VII.

No obstant això, encara no s’han trobat evidències sobre l’existència d’un hàbitat romà a la zona del turó més pròxima a l’actual nucli de població. Sí que han aparegut, però, algunes restes de ceràmica d’aquesta època en superfície en punts pròxims a les muralles. Tot aquest material s’estudiarà per decidir si s’hi continuen fent sondejos en pròximes campanyes amb l’objectiu de conèixer més a fons quins van ser els primers pobladors d’aquest entorn.

El professor d’arqueologia clàssica de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de les excavacions de Iulia Libica, Cèsar Carreras, explica que s’ha pogut excavar fins a trobar la roca i que s’han trobat diversos horitzons cronològics d’època moderna i de l’edat mitjana. D’aquesta darrera etapa, a més, hi ha «bones estructures» d’un poblat o gairebé una ciutat, amb la qual cosa, si s’explorés com a jaciment medieval, es trobarien restes d’entre els segles IV i XV.

Tot i que els sondejos descarten que hi hagi cap estructura o horitzó cronològic d’època romana republicana o iberoceretana, Carreras creu que els elements de ceràmica localitzats fan pensar que podia haver estat un punt de vigia en èpoques de guerra o una altra hipòtesi passa perquè l’ocupessin durant els mesos d’estiu. Tot i això, diversos historiadors han apuntat a la possibilitat que hi hagués un poblat, tenint en compte que les comunicacions de l’època passaven per Cerdanya.