Pilar Bardem va ser actriu. I germana de director, Juan Antonio Bardem. I mare d’actors: Javier, Carlos i Mónica. Filla d’intèrprets: Rafael Bardem i Matilde Muñoz Sampedro. Les connexions artístiques d’aquesta gran saga familiar no acabarien mai, perquè Pilar era tia de el director Miguel Bardem, neboda de les actrius Mercedes i Guadalupe Muñoz Sampedro, i cosina de Luchy Soto i Conchita Bardem, actrius també. Cognom Bardem i no dedicar-se a actuar o dirigir havia de ser molt rar.

Nascuda a Sevilla el 1939, i morta aquest dissabte a Madrid a causa d’una malaltia pulmonar, Pilar Bardem va començar amb Fernando Fernán Gómez, que la va dirigir en una de les seves obres maleïdes, El mundo sigue (1963). Abans, el 1958, havia començat als escenaris teatrals. Amb el seu germà Juan Antonio va col·laborar a El poder del deseo (1975), adaptació d’una novel·la de Manuel de Pedrolo, El puente (1977), un film amb Alfredo Landa però allunyat del «landisme» i la sèrie Lorca, muerte de un poeta (1987).

Durant els 60 i 70, va anar alternant les pel·lícules autorals amb les de caràcter més comercial. Entre les primeres, La regenta (1974) i Soldados (1977). Entre les segones «giallos» a l’espanyola com Los ojos azules de la muñeca rota (1972) i diverses comèdies de Mariano Ozores. Supervivència contractual en un cinema raquític. Aquesta seria també la tònica en els 80 i 90, de films d’Ozores a la seva participació en algunes sèries de televisió capdavanteres d’aquella època, com Los gozos y las sombras i La huella del crimen. Va coincidir amb el seu fill Javier a Las edades de Lulú (1990) i es va adaptar als nous paradigmes cinematogràfics establerts per directors joves com Enrique Urbizu i Julio Medem, amb els que va interpretar papers de caràcter a Todo por la pasta (1991) i Vacas (1992).

Pilar es va oposar fermament a la participació espanyola en la guerra de l’Iraq el 2003. Sempre a l’esquerra, va ser una actriu ètica i conseqüent. Una de les seves millors interpretacions la va fer a Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto (1995), recompensada amb el Goya a millor actriu de repartiment. El seu últim va treballar va ser a Rey gitano (2015), de Juanma Bajo Ulloa.