Després de més de 30 anys treballant com a actor de teatre, cinema i televisió, i després d’una pandèmia que ha sacsejat greument el sector de la cultura, Pep Cruz pot afirmar que «l’ofici més incert que hi ha en aquesta societat és el del teatre».

Aquests mesos de pandèmia, ha ironitzat Pep Cruz, els professionals del teatre han quedat «més penjats que un fuet», i encara que el sector es comença a animar, entén que encara fa falta que els productors d’espectacles «s’engeguin i donin feina a la gent de la professió, que ho està passant fatal». I és que, encara que l’actor gironí va tornar als escenaris el setembre passat, «moltíssims companys estan sense feina i sense perspectiva», lamenta.

El passat 30 de juny, en el marc del Grec Festival, l’actor va tornar a pujar a l’escenari de la Sala Beckett de Barcelona amb motiu de l’estrena de Heisenberg, una obra que protagonitza amb Sílvia Bel i on s’utilitza la teoria de la incertesa del físic Werner Heisenberg per parlar de com és d’incerta la vida, però amb una mirada optimista cap al futur. «Crec que en aquests moments a la gent li convé veure obres com aquesta, en la qual, per molt dolenta que sigui la situació, sempre hi haurà una porta que s’obri inesperadament», subratlla l’actor.

En aquest sentit, Pep Cruz es considera a si mateix un optimista, perquè «l’única forma d’enfrontar-se a aquesta dura vida, plena de paranys i dificultats, és amb optimisme». Malgrat aquest optimisme amb el qual enfoca la nova temporada d’estiu, que apunta a un «èxit de terrasses i festivals», Cruz es mostra realista en dir que quan fa bon temps «la gent s’oblida de la cultura» i canvien els teatres per la platja.

Els factors externs fan del teatre la feina més incerta, però «els actors en són també una mica responsables» d’això, opina Cruz. «Hem de saber que el nostre treball ha d’agradar a qualsevol nivell perquè, si no agrada, estàs fent fora a una persona no només de la teva obra, sinó del teatre», reflexiona l’actor. Per aquesta raó, Cruz creu que, com a professionals, han de mostrar el seu valor, cosa que va a més i que es reflecteix en el fet que «cada vegada es fa millor teatre a Catalunya».