Rock, gòspel i sobretot soul es donen la mà, amb molta personalitat, en la proposta d’Abril Gabriele (Buenos Aires, 1989), cantant nascuda a l’Argentina però criada a la ciutat de Girona, on va arribar amb la seva família amb tot just quatre anys.
Després de participar en diversos projectes musicals, com el grup Minerva o The Gospel Viu Choir, on va exercir de solista, aquest 2021 Gabriele ha posat fil a l’agulla al seu projecte més personal. Lost Forever, Hold On i Steven Spielberg són els tres primers avançaments amb els quals aquesta jove artista posa de manifest que la seva no és una aventura passatgera. Aquest dimecres, a les 21 h, la cantautora actuarà als jardins del Passeig Arqueològic de Girona, en el marc de la programació gratuïta del festival Tempo.
«Quan era petita sempre m’emocionava molt amb la música. Soc una persona molt sensible i cantar era una manera de canalitzar emocions. En aquell moment com a oient, encara que alguna vegada vaig cantar davant la família damunt d’una cadira i això em va fer sentir que m’obria el cor davant de tots», explica Gabriele sobre l’origen de la seva passió per la música. Encara que durant un temps la vergonya la va allunyar dels escenaris, la cantant gironina recorda que «com em va dir un amic músic, la música m’estava buscant, i em va trobar».
Sobre els artistes que han marcat la seva manera d’entendre la música, sobresurt la nord-americana Lauryn Hill. Sobre l’exlíder dels extingits Fugees i distingida amb vuit premis Grammy, l’artista destaca que «encara que no es pugui veure en la meva proposta musical, per mi The Miseducation of Lauryn Hill és un àlbum molt honest en el qual ella s’obre en canal. Em sembla molt arriscat en l’àmbit personal i molt revolucionari. És una de les artistes que més vull seguir pel fet de ser fidel a si mateixa i no tenir por a mostrar-se vulnerable, el que per a mi és molt difícil».
La cantant defineix el seu pas pel Regne Unit, on va passar tres anys estudiant cursos de composició a Londres, com una experiència que la va ajudar a entendre qui volia artísticament. «Tens tants inputs sobre què se suposa que has de voler, l’èxit o les escoltes, que costa saber què vols. Per això necessitava trobar què connectava realment amb mi.
A Londres vaig veure que podia ser una més en un entorn molt competitiu, però que també podia destacar i connectar amb el públic». A la capital britànica, la gironina també va descobrir «que hi ha moltes maneres de ser artista». «Allà hi ha molts artistes de classe mitjana, que aquí no existeix. Aquí o ho petes o ets un cantautor que fa deu anys que publica discos que gairebé ningú escolta. Allà vaig poder descobrir que hi ha gent que toca per un públic de 200 persones i pot viure d’això. A escala creativa vaig entendre que no he d’agradar a tothom i que la música també implica a altres persones. Per mi arribar a aquesta conclusió va ser clau» afirma.
El cinema de Spielberg
El seu darrer tema publicat, a principis d’aquest mateix mes de juliol, es titula Steven Spielberg i està inspirat en un desamor que la seva autora va experimentar recentment. «Per mi fer cançons és una activitat terapèutica. Tenia molts sentiments per algú i l’altra persona no en tenia ni idea de res. Per mi va ser com un viatge de fantasia que vaig viure com si fos una pel·lícula. Sempre dic que ni Steven Spielberg podria firmar les pel·lícules que em faig jo. Seria el director que dirigeix una mica el meu cap» explica.
Pel que fa a l’ús de l’anglès en les lletres de les seves cançons, Gabriele avança que actualment és a punt de llançar una col·laboració cantada en castellà. «La meva idea és començar a fer temes en castellà o en català. Ja m’ho deien quan estava amb Minerva, però jo sentia que havia de cantar en anglès. Canviar d’idioma segurament farà que trenqui una barrera i més gent entengui les meves lletres».
