El tàndem format per Fel Faixedas i Carles Xuriguera, exmembres de la companyia Teatre de Guerrilla, torna a pujar als escenaris aquest cap de setmana. Vestits amb una samarreta de la selecció de futbol de Brasil i una armilla amb mil i una butxaques, i després de deu anys del seu últim treball conjunt -temps en el qual Xuriguera ha aprofitat per dedicar-se a la producció de vi i Faixedas a fer monòlegs en solitari per tot Catalunya i col·laboracions en programes de ràdio com l’Islàndia de RAC 1-, els dos humoristes han tornat a teixir sinergies per crear, aquesta vegada, Ni rastre de qui vam ser, que s’estrena avui a Roda de Ter i arribarà aquest dilluns a Arbúcies en el marc de la programació de la festa major. 

Tal com explica Faixedas, «el 2014 ens vam separar amb en Xuriguera per a poder fer altres projectes personals sense saber si mai tornaríem a actuar junts o no». Però la complicitat i la naturalitat entre els dos actors és el que els ha tornat a unir: «Sempre que escric un text li passo a en Xuri perquè em digui què li sembla. En aquest cas, quan li vaig passar li va agradar molt i em va dir que seria una bona cosa per fer els dos junts».

I és que Ni rastre de qui vam ser relata la història de dos «vigilants d’escenari qualificats» que vigilen un teatre on, per causes naturals externes, s’hi han quedat tancats i sense públic que l’ompli. Així doncs (i sense fer referència a la situació actual de pandèmia), Faixedas afegeix en el seu humor característic un punt de distopia i nostàlgia que ens apropen a la realitat. Els dos «vigilants d’escenari qualificats», concepte amb el qual es presenten els dos personatges, parlen «sobre el passat i sobre el que havien arribat a ser», com si, d’alguna manera, també poguessin ser un alter ego dels dos actors. De fet, Fel Faixedas admet que «sempre es treuen històries personals, però la diferència entre nosaltres i els protagonistes és que ells no han triat acabar així; el món i el temps els han passat per sobre i no es poden permetre decidir cap on anar». Un enigma que el públic anirà descobrint a mesura que avanci l’obra.

Així doncs, una de les novetats que fa singular aquesta obra és precisament la unió entre l’humor i les emocions més profundes com la tristesa. Que, tal com sentencia Fel Faixedas, «ja no tinc ganes de fer riure per fer riure». Així tot, l’essència que engloba Xuriguera i Faixedas es manté, encara que els actors també tenen la intenció «que el públic surti de l’obra una mica tocat». «Si algú ve a l’obra i marxa amb la sensació de no haver rigut prou és que no ha anat a l’obra adequada». I amb això demostra que és una peça que farà reflexionar al públic a través de les incògnites que planteja el text i que es resolen al llarg de la funció.

L’espectacle està dirigit per Robert Molist, un jove d’Arbúcies de 25 anys expert en direcció cinematogràfica que ja ha col·laborat amb Faixedas en diferents ocasions. Quan Carles Xuriguera i Fel Faixedas buscaven algú «amb un punt de bogeria» que els acompanyés i els guiés, no van dubtar en demanar-li, ja que «té molta visió d’espectador». Una oportunitat tant per dirigir com per gaudir del teatre de dues de les figures més destacades de l’humor en català en un espai petit però acollidor: «vam decidir estrenar alTeatre Eliseu de Roda de Ter perquè és on vaig presentar-hi La força d’un desig i perquè, des del primer minut, l’Ajuntament sempre ens ha donat moltes facilitats.Amés, és un teatre que està molt equipat i és tot un luxe poder-hi actuar».

Després de presentar l’espectacle a Roda de Ter i Arbúcies, municipi d’on és originari Fel Faixedas, els dos humoristes també tenen programades funcions a Torroella de Montgrí -poble de Xuriguera- el pròxim 28 d’agost i Vilafranca del Penedès, amb una doble funció el 30 d’agost. Una primera gira que servirà de prova pilot per si l’allarguen.