És un privilegi poder gaudir de les arts en directe. Sobretot, en temps convulsos com els que vivim per culpa de la pandèmia. A la solista del ballet del teatre Mariinsky, Maria Khoreva, guardonada amb el premi en memòria de Carme Mateu -creadora del Festival de Peralada-, no li faltava raó. La nit del divendres va envoltar-se d’estrelles, en el sentit literal de la paraula, a Peralada. L’espectacle Ballet under the stars no va deixar indiferent a ningú, ni a les cigonyes del Castell que acompassaven els aplaudiments finals amb els seus sons.

Van ser 80 minuts sense pausa com a conseqüència de les restriccions per frenar la Covid-19, però que van digerir-se fàcilment. Les directores Monica Hamill i Iratxe Ansa van tenir la capacitat de plasmar sobre l’escenari el talent i la perseverança dels ballarins i ballarines que hi havia a dalt l’escenari. Malgrat tractar-se d’un tastet de diferents estils, tot encaixava a la perfecció. Els vestuaris i la il·luminació eren simples, per deixar el veritable protagonisme als artistes. També les coreografies, que es desenvolupaven sense una escenografia recarregada. Era d’agrair.

A partir de diferents solos, duos i, fins i tot, un trio amb cant en directe i que trencava estereotips, es va fer palès que tots els ballarins i ballarines tenien una base clàssica, però que a partir d’aquesta havien anat evolucionant cap a diversos matisos. Cadascun únic i inigualable. Això sí, gran part de les coreografies eren majoritàriament plàstiques i aèries, com si només es toqués el terra per agafar impuls. Feia l’efecte que les estrelles havien baixat del cel per il·luminar Peralada amb el seu art.